Aquests dies dedico una bona –i molt plaent– part del meu temps a repassar una col·lecció que podríem dir que he rebut en herència i de la qual ja avanço que en parlaré en diversos apunts d’aquest Bloc. Són els 36 números de la revista Oriflama que van de gener de 1970 a desembre de 1973.
Crec que dec ser un dels pocs ciutadans que no han llegit la carta que l’expresident espanyol Felipe González adreçava el diumenge passat a tots els catalans des de les pàgines del diari El País. No la vaig llegir per diverses raons. La primera, perquè ja fa bastants anys que no poso els meus ulls –ni
Em sembla que alguna vegada ja he explicat que quan cada setmana arriba a casa El Temps el primer que faig és anar a buscar l’última pàgina per veure de què va l’article de Joan F. Mira. Una cosa similar faig cada mes amb la secció “A puntades de veu” (quin gran títol, per cert)
Com cada mes de maig des de l’any 2011 acaba d’aparèixer la nova edició de l’Anuari Mèdia.Cat. Una publicació que, com ja és costum de la casa, exhibeix un subtítol d’allò més engrescador: “Els silencis mediàtics de 2014”. Ben mirat, però, la feina del Grup de Periodistes Ramon Barnils (vegeu aquí la seva pàgina web) no es
El divendres passat el diari Ara publicava un parell d’articles sobre el triomf a les eleccions municipals de la ciutat de Barcelona de la senyora Ada Colau i la coalició Barcelona en Comú que ella encapçalava. Són dos articles –l’un de l’enginyer i escriptor Xavier Roig , l’altre de l’escriptora Empar Moliner— que em semblen summament
Ara fa dos anys, arran del divuitè aniversari de Vilaweb, vaig escriure un apunt en el qual parlava de la meva relació amb la bona gent de l’equip que encapçala la parella Assumpció Maresma-Vicent Partal. Avui, que compleixen vint anys, he recuperat aquell text i pràcticament sense cap canvi us el torno a presentar. Que sigui
(El primer article de la sèrie el teniu aquí i el segon aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades Com ja és habitual en la modalitat de premis de la crítica, és a dir, els que distingeixen obres que ja han estat publicades, els més matiners en el calendari –el 4 de febrer–
(La primera part de l’article la trobareu aquí ) Els premis a obra nova Tal com dicta la tradició el repertori de premis literaris de l’any es va obrir la nit del dia de Reis amb el premi Josep Pla que va guanyar Albert Villaró amb “Els ambaixadors”, i abans que abans que el full
Com cada mes de març des de fa uns quants anys la revista Serra d’Or publica el meu resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba
Una de les activitats complementàries de l’exposició “Popcèntric” –molt coherent, a més a més, amb l’orientació que el nou director d’Arts Santa Mònica vol donar a aquell espai– consisteix a convidar-hi un músic com a resident perquè durant un mes treballi amb tota llibertat obra nova. Una proposta que lliga perfectament amb l’esperit i amb l’univers
En el número de febrer de la revista Serra d’Or es va publicar el següent article en el qual exposo la meva opinió sobre el llibre de Francesc-Marc Àlvaro “Ara sí que toca!” (Pòrtic, 2014). Una edició posada al dia d’un llibre que ara fa tretze anys va fer força forat. Us el reprodueixo a
(La sèrie comença aquí) Tot i que el dia havia estat agitat, el dimarts a la nit vaig vèncer la temptació de quedar-me tranquil·lament a casa veient el “Sense ficció” dedicat a Xavier Vinader (summament recomanable, per cert, i recuperable aquí via “TV3 a la carta”) i me’n vaig anar cap a Arts Santa Mònica per
(La sèrie comença aquí) L’exposició “Popcèntric” és la primera que s’organitza a Arts Santa Mònica sota la responsabilitat de Jaume Reus (vegeu aquí), el seu nou director. Digueu-me esmolet però m’imagino que aquesta condició de pòrtic d’una nova etapa ha estat propícia perquè l’esforç de totes les parts implicades fos més intens per tal d’aconseguir
Des d’avui mateix i fins al 12 d’abril estarà oberta a la primera planta d’Arts Santa Mònica –a Barcelona, al final de la Rambla, baixant a mà dreta– una exposició singular que commemora els 50 anys de la creació de Discos Concèntric, el primer segell d’aquí nascut amb vocació de fer música pop en llengua
Tal com vaig explicar (aquí) mesos enrere la revista Serra d’Or em va demanar que em fes càrrec de l’article que cada gener publicava Albert Manent –mort l’abril de l’any passat– amb el resum de les efemèrides culturals més importants de l’any amb un accent especial a les de caire literari. La meva estrena, per tant,