2017: aniversaris i commemoracions (Article publicat en el número 685 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2017) L’any 2017 se’ns presenta carregat d’aniversaris i commemoracions importants i, molt especialment, sota el signe d’una figura tan rellevant com la de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador de l’art i polític. Així doncs, al llarg del
Escriure un article diari –i de menys de dos mil espais– sobre afers d’actualitat no és una tasca fàcil si es vol mantenir de mitjana un nivell prou elevat com per encomanar al lector aquell enjòlit d’obrir directament el diari per la pàgina on l’article resideix habitualment. En els diaris que llegeixo (i potser és
Els qui em segueixen habitualment, ja sigui en aquest Bloc o a les xarxes socials, saben que sóc una persona absolutament refractària a les tertúlies radiofòniques (de les que fan a la televisió ja ni en parlo). Francament, ja li regalo a qui li agradi tot aquell impúdic maremàgnum pastat a base de gent feréstega i
En el número 1.678 de la revista El Temps, corresponent a la setmana del 9 d’agost, l’historiador de l’art Francesc Fontbona va publicar un article sobre l’afer de les obres d’art de Sixena que reclama el govern d’Aragó que em va semblar molt interessant. Us el reprodueixo a continuació: Sixena Francesc Fontbona (publicat a la
Tinc una edat que m’autoritza a tenir ja unes quantes coses sacralitzades. Recordo, per exemple, els tràfecs de la meva àvia quan queia un tros de pa a terra: el recollia amb unció i abans de retornar-lo a la panera el besava devotament. Sense deixar el pa, recordo dues coses més: quan estrenàvem barra sempre
El dissabte passat Vilaweb em va publicar aquest article dedicat al número especial de la revista Enderrock dedicat als 25 anys del concert de rock català al Palau Sant Jordi i de l’exposició paral·lela que es pot veure al Museu de la Música. Sobre els antecedents de tot plegat en vaig parlar ahir en aquest apunt.
Aquí teniu un article de Salvador Cardús que va publicar el diari Ara abans d’ahir i que em sembla summament interessant. Podeu llegir-lo directament aquí o, si l’enllaç fa figa, el teniu reproduït a continuació: Independentisme zen Salvador Cardús (Ara, 3 de maig de 2016) L’independentisme viu en un estat permanent d’hipocondria. Està preocupat tothora per la
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir: Toni Sala per “El cas Pujol. Reflexions sobre el
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova Tal com mana la tradició el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del dia de Reis amb el premi Josep Pla que va guanyar Andreu Carranza amb “El poeta del poble”; el 20 de gener la festa dels premis Ciutat de Palma
Com cada mes de març des de fa uns quants anys la revista Serra d’Or publica el meu resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un
(Potser us interessarà saber que aquest apunt que vaig publicar fa uns dies està molt relacionat amb el d’avui) Llegint les memòries de Mario Cabré que l’any 1986 va publicar la revista “Lecturas” queda bastant clar que la vida amorosa de l’actor torero va ser rica i variada. Que va fer tronar i ploure, vaja. Sembla que la nòmina de
El passat dimarts 9 de febrer Salvador Cardús, home d’idees clares i de fàcil expressió, publicava en la seva secció setmanal “Cantus firmus” del diari “Ara” un article que em va semblar molt interessant. Tant, que no m’ho vaig pensar dues vegades per reproduir-lo aquí. L’enllaç a l’article des de la pàgina web del diari
2016: aniversaris i commemoracions (Article publicat en el número 673 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2016) L’any 2016 que acabem d’estrenar es presenta carregat de commemoracions i d’aniversaris importants i, molt especialment, amb uns quants que podríem considerar sense exagerar de llarga distància. Per exemple, els mil cinc-cents anys de la primera referència
Cal reconèixer-ho: a España de tant en tant en tenen alguna de bona. Ho dic pensant en aquella sàvia dita que pregona que “es de bien nacidos ser agradecidos”. Precisament aquesta frase –de la qual ara mateix no sé trobar l’equivalent en català– va ser el primer que em va venir al cap el diumenge passat
Tot repassant la col·lecció de revistes Oriflama entre els anys 1970 i 1972 que he heretat (ja us en vaig parlar dies enrere) m’he trobat una breu ressenya a la secció “Qüestions obertes” del número de gener de 1971 que em sembla que, llegida avui, té una rellevància molt especial. La signatura –una senzilla S.— correspon a