Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Una fotografia (A Joan Triadú, en homenatge).
Hi ha un home d’uns setanta anys assegut davant d’una màquina d’escriure. La seva atenció està concentrada en el paper que hi ha al corró de la màquina i en un llibre i un feix de notes preses a mà que no apareixen a la fotografia però que hi són.Vesteix amb una pulcritud senzilla i discreta: camisa blanca, jersei i corbata. Res a veure amb allò que en diem “aspecte d’anar per casa” tot i que som al seu despatx. Al lloc on viu des de fa una pila d’anys: un quart pis de l’avinguda del Príncep d’Astúries.
El fotògraf (*) l’ha retratat de perfil i ha sabut jugar amb la llum de tal manera que l’ombra de l’home que escriu es projecta nítidament contra la paret. Una paret en la qual s’hi veuen uns quants documents emmarcats: el diploma de concessió de la Creu de Sant Jordi, el seu títol de professor de català signat per Pompeu Fabra, el seu primer destí de mestre a Granollers… i el telèfon. Un telèfon negre com un escarabat clavat a la paret amb el marcador de disc i el cordó recargolat, com els de tota la vida fins no fa gaires anys.
Darrere seu s’endevina una prestatgeria carregada de llibres. Diccionaris, textos de consulta, enciclopèdies, una Bíblia… tot allò que necessita tenir a mà quan escriu. O quan llegeix. Perquè, de fet, l’home de la fotografia llegeix i escriu. Llegeix i viu. Més exactament, ha fet de l’escriure, lliçó. I del llegir, viure.
A la dreta, en un pla més endarrerit, s’hi veu un dormitori. És una composició que em recorda molt les Anunciacions del “Quattrocento” florentí de Fra Angelico o Leonardo. Fins i tot s’hi pot veure també un tros del llit.
L’home de la fotografia fa molts anys que exerceix de mestre, de crític literari, d’agitador cultural… L’home de la fotografia és un patriota. I una persona decent. No empraria més mots, jo, per definir-lo.
L’home es diu Joan Triadú. Va nèixer el 1921 a Ribes de Fresser, es va morir a Barcelona el 2010 i avui, a les 7 de la tarda, s’inaugura a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona una exposició dedicada a ell. Es diu “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú 1921-2010”, la complementa un magnífic audiovisual de 30 minuts realitzat per Mireia Sallarès i es podrà veure fins al 28 d’abril. Després farà un itinerari pel territori que la portarà a Vic, Sant Cugat del Vallès (coincidint amb la Setmana de la Poesia), Granollers, L’Espluga de Francolí i, finalment, Ribes de Fresser on quedarà exposada de manera permanent.
Fa un any i mig la família Triadú va tenir la gentilesa de pensar en mi per fer de comissari de la mostra. Un honor i una responsabilitat que comparteixo amb Susanna Àlvarez i Rodolés, que ha estat col·laboradora directa de Joan Triadú en els últims anys de la seva vida i que ha intervingut en les darreres publicacions del mestre. De manera molt singular en les magnífiques “Memòries d’un segle d’or”, llibre que, en gran part, ens ha servit de guió per l’exposició.
A la Susanna i a mi ens agradaria que la visitéssiu. I que us agradés, és clar.
————————————————————————————–
(*) L’arxiu que trobareu aquí sota mateix conté la fotografia en un format més gran. Per cert, ni la família ni els comissaris tenim cap dada sobre el nom del fotògraf. Si algun lector ens pot orientar li estarem infinitament agraïts perquè ens ajudaria a fer un acte de justícia amb l’autor de la imatge que presideix l’exposició i que m’ha servit d’inspiració per escriure aquest apunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!