Uns dies a Egipte (6): més enllà dels monuments

Quan un comença a pensar i organitzar el viatge a un país com Egipte pensa, fonamentalment en els monuments, els temples, les piràmides… Tendim també a creure que la font principal d’ingressos del país és el turisme. La realitat, però és diferent. El turisme només és la tercera o quarta de les fonts d’ingressos del país. Per davant hi ha l’agricultura i, evidentment el Canal de Suez.
La importància de l’agricultura en el país salta a la vista només que l’observador es fixi una mica en la gent fora d’El Caire. A l’Egipte més rural és habitual a les carreteres trobar-s’hi carros
tirats per rucs, barrejats amb els cotxes, portant el resultat de les collites, o aliment pels animals. Pel que ens van comentar, blat, arròs, patates, tomàquets i carbassons, així com dàtils, són els principals conreus que configuren el camp egipci. Ara bé, aquesta agricultura s’ha de desenvolupar tota als marges del riu, uns marges que, en el millor dels casos no solen penetrar gaire més enllà de dos quilòmetres endins del territori, que sobtadament es converteix en desert.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*