La integritat de Geòrgia sí, i la de Sèrbia no?




La desmemòria
intencionada i selectiva és una de les característiques més hipòcrites del
nostre Primer Món. Quan Kosovë que, no ho oblidem, tenia connotacions de Terra
Sagrada pels serbis ja que l’origen històric del país era precisament allà, va
voler-se proclamar independent  tots vam
córrer a defensar el dret a la lliure determinació dels pobles. Fins i tot
l’OTAN va bombardejar Sèrbia per assegurar una línia de seguretat que permetés
que els kosovars pugessin exercir el seu dret. En aquell moment, i encara  ara, Rússia es va oposar a la secessió, que
va considerar com un atac a l’estabilitat i l’equilibri internacional. Però a
l’Unió Europea, tret d’Espanya –amb interessos interiors que li fan
desaconsellable determinades preses de posició- i algú més, la posició
favorable a la consumació del desmembrament definitiu del que abans havia estat
Iugoslàvia va ser majoritària.




L’anomenada crisi
georgiana posa de manifest la doble vara de mesurar que tenen tots plegats. Ara
l’OTAN i l’UE s’oposen a la independència de les dues províncies georgianes,
mentre que Rússia hi és favorable. És evident que ni a uns ni als altres els
interessa el dret dels habitants d’Ossètia i Abjàsia a decidir res. Tot és un
joc d’interessos geoestratègics, amb el gas natural i el petroli i les seves
sortides de fons. Què té de diferent Geòrgia, una aparent democràcia regida per
un dictador egòlatra com podia ser la Sèrbia de Milosevic,  precisament de Sèrbia? Ha respectat els drets
dels ossetis i els abjasos, inclosos dins les fronteres georgianes per decret
de Stalin als anys 30? És clar que tot plegat seria diferent si no hi haguessin
els interessos de Rússia pel mig. Però és difícil, quan no s’ha tingut cap
mirament en permetre la independència d’una part d’un estat al Balcans, defensar
la visió contrària una mica més enllà en el mapa.

Perquè, no ens
enganyem, per als qui maneguen el cotarro, els habitants de Kosovë, Abjàsia,
Ossètia del Sud i, eventualment Catalunya o el País Basc (si mai no es donés el
cas) no som més que una petita molèstia inclosa en el mapa dels interessos
geopolítics de les grans potències.

4 pensaments sobre “La integritat de Geòrgia sí, i la de Sèrbia no?

  1. És que això dels drets dels pobles i nacions es molt flexible, segons convé a qui té les armes. De fet, no ho tenim clar ningú, i la nostra ignorància en història i geografia ens fa recórrer a tòpics molt tronats.

    Amb els actuals moviments de població a causa de la feina i de les guerres la cosa es complicarà encara més. Ens agradi o no depenem dels poderosos i Georgia va trepitjar l’ull de poll als russos sense comptar amb la possible i previsible reacció. Un territori no és un patrimoni personal ni els drets històrics són eterns i immutables i el fet és que a casa nostra ens assabentem de l’existència d’aquests països quan van mal dades.

    Jo tampoc no hi entenc, però sé que em va sobtar quan unes alumnes excel·lents georgianes em van ensenyar els seus quaderns de treball d’escola, eren plens de textos amarats d’un nacionalisme inquietant, la veritat. Em sembla que sovint juguem amb aquests sentiments sense comptar amb les conseqüències per als infants i joves en el futur.

    Allò de la pàtria universal encara està molt lluny, fins i to més lluny que fa anys, em sembla. La pau és fràgil i se l’ha de tractar amb molta cura, fins i tot de vegades reduint les perspectives etèries.