Un tastet de gaèlic irlandès

Céad mile fáilte! Aquesta frase vol dir ‘benvinguts’ en gaèlic irlandès (Irish Gaelic), la llengua nativa d’Irlanda. Vull remarcar, per aquells qui la desconeguin, que és una llengua totalment diferent de l’anglès. Si algun cop aneu a Irlanda, veureu que els cartells són bilingües: anglès i gaèlic irlandès. A l’article Conas atá tu? ja vaig parlar de la cultura irlandesa, però avui voldria centrar-me en la llengua, el gaèlic irlandès, ja que és una llengua bastant desconeguda per a molts de nosaltres i també mereix ser coneguda.

El gaèlic irlandès pertany a la família indoeuropea de llengües i, dins d’aquesta, a la branca cèltica. Les llengües cèltiques es van originar a l’Europa Central, però després van arribar a Irlanda i a Gran Bretanya a través de la immigració. Després, la llengua que es parlava a Irlanda va ser transportada a Escòcia i a l’illa de Man. Va ser així com el gaèlic escocès (Scottish Gaelic) i el Manx es van originar. És a dir, el gaèlic escocès i el Manx vénen del gaèlic irlandès, el qual després va evolucionar separadament en aquests tres llocs i va convertir-se en tres llengües diferents: Irish Gaelic, Scottish Gaelic i Manx.

Durant els segles V i VI, els anglosaxons van arribar a Gran Bretanya i això va provocar que les llengües cèltiques quedessin arraconades a l’extrem oest de Gran Bretanya; més concretament, a Gal·les (que és el que avui coneixem com a Welsh), a Cornwall (el que avui es coneix com a Cornish) i al nord-oest de Gran Bretanya. En aquest moment, quan els anglosaxons van arribar, uns quants celtes de Gran Bretanya van decidir marxar i emigrar al nord-oest de França (a Bretanya, que no s’ha de confondre amb Gran Bretanya). La llengua que aquests celtes van dur a la Bretanya francesa és el que avui coneixem com a bretó. Així, doncs, avui dia hi ha sis llengües cèltiques: Welsh, Cornish, Breton, Manx, Scottish Gaelic, i Irish Gaelic.

Després d’aquest resum sobre la història de les llengües cèltiques, ja ens podem concentrar en el gaèlic irlandès. Primer de tot, cal que us avisi que hi ha tres dialectes de gaèlic irlandès: el gaèlic irlandès que es parla a la província de Ulster, el que es parla a la província de Connaucht i el de la província de Munster. Jo us parlaré del gaèlic irlandès que es parla a Ulster; perquè la meva parella és de la comarca de Donegal, que pertany a la província d’Ulster.

Ara vegem unes quantes frases en gaèlic irlandès. Al costat de cada frase hi escriure com es pronuncia. La pronunciació està escrita en funció de com pronunciem en català. Tanmateix, quan escrigui una j, serà el so de la j castellana. Quan escrigui una g, si va davant de a/o, sonarà com la g de gat; però si va davant d’una e/i, sona com una g de Girona. A la pronunciació, hi posaré un accent a sobre de la síl·laba tònica.

    • Dia dhuit! (es pronuncia [Gia dítx!]) significa ‘Bon dia!’. La resposta és Dia is Muire dhuit! (es pronuncia [Gia is wera dítx!]).
    • Conas atá tú? (es pronuncia tal com s’escriu) vol dir ‘Com estàs?’ i la resposta és Tá mé go maith, que vol dir ‘estic bé’ i es pronuncia [Ta me go mai].
    •  Cad is ainm duit? (es pronuncia [kad is aniam dítx?]) vol dir ‘com et dius?’ i la resposta és, per exemple, Patrick is ainm dom (pronunciat [Patrik is aniam dom]), que vol dir ‘Em dic Patrick’.
    • Cén aois atá agat? (pronunciat [ken ix atá ogət]) vol dir ‘Quants anys tens?’. Si teniu, per exemple, 30 anys, hauríeu de dir Tá mé tríocha bhliana d’aois, que es pronuncia [Ta me troka bleina dix].
    • Go raibh maith agat! (pronunciat [Goró mai jogət]) vol dir ‘Gràcies’. Per a dir ‘de res’, cal dir Tá fáilte romhat (pronunciat [Ta faltxa roəf]).
    • Tá ocras orm vol dir ‘Tinc gana’ i es pronuncia [Ta ocrəs orəm].
    • Tá fuair orm vol dir ‘Tinc fred’ i es pronuncia [Ta fuər orəm].
    • Tá tart orm vol dir ‘Tinc set’ i es pronuncia [Ta tart orəm].
    • Tá mé te vol dir ‘Tinc calor’ i es pronuncia [Ta me txé].
    • Tá tuirseach orm vol dir ‘Estic cansat’ i es pronuncia [Ta turxa orəm]. El que és curiós d’aquesta llengua és que no hi ha cap paraula per a dir ‘sí’ i ‘no’. vol dir ‘hi ha’ i seria el més semblant a un que té aquesta llengua. Per tant, les frases de Tá tart orm, Tá fuair orm, etc literalment signifiquen ‘hi ha set/fred en mi’.

Ara us diré els nombres, tal com es diuen quan estem comptant objectes:

    • 1 a haon pronunciat [a jéin]
    • 2 a dó pronunciat tal com s’escriu
    • 3 a trí pronunciat tal com s’escriu
    • 4 a ceathair pronunciat [a kajar]
    • 5 a cúig pronunciat [a kuik]
    • 6 a sé pronunciat [a xé]
    • 7 a seacht pronunciat [a xagt]
    • 8 a hocht pronunciat [a jogt]
    • 9 a naoi pronunciat [a ní]
    • 10 a deich pronunciat [a jai] amb la j catalana

Del número 11 al 19 simplement diem el nom del segon número + déag:

  • 11 a haon déag pronunciat [a jéin gec]
  • 12 a dó dhéag pronunciat [a dó gec]
  • 13 a trí déag pronunciat [a trí gec]
  • 14 a ceathair déag pronunciat [a kajar gec]
  • 15 a cúig déag pronunciat [a cúig gec]
  • 16 a sé déag pronunciat [a xé gec]
  • 17 a seacht déag pronunciat [a xagt gec]
  • 18 a hocht déag pronunciat [a jogt gec]
  • 19 a naoi déag pronunciat [a ní gec]

Ara us diré la resta de desenes:

  • 20 fiche pronunciat [fija] amb j castellana
  • 30 tríocha pronunciat [troka]
  • 40 daichead pronunciat [daijed]
  • 50 caoga pronunciat [kiga]
  • 60 seasca pronunciat [xásca]
  • 70 seachtó pronunciat [xágtou]
  • 80 hochó pronunciat [ogtou]
  • 90 nócha pronunciat [noka]
  • 100 céad pronunciat [ked]

Per a dir 21, cal dir fiche is a haon [fijas a jéin]; per a dir 22, cal dir fiche is a dó [fijas a dó]; i així successivament. Bé, fins aquí la classe d’irlandès. Slán! (‘Adéu!’)

 

 

 

11 pensaments a “Un tastet de gaèlic irlandès

  1. Molt bona lliçó de gaèlic irlandès! M’ha sorgit, però, un dubte no amb l’idioma sinó amb la geografia. Dius que el gaèlic que coneixes és el de la comarca de Donegal que pertany a la província de l’Ulster. Pel que tinc entés, quan es parla de l’Ulster es fa referència a Irlanda del Nord, que pertany al Regne Unit, però Donegal forma part de la República d’Irlanda, significa això que la província de l’Ulster ultrapassa Irlanda del Nord i s’extén, també, per la República?

  2. Mercès per aquest tast de gaèlic!

    Després de llegir l’apunt, m’ha quedat un dubte que tampoc no em resol la Wikipedia. Com saps, el sud de la Gran Bretanya va ser romanitzat (de forma més o menys estable fins al mur d’Adrià, tot i que esporàdicament els romans van arribar més enllà), i per tant, les comunitats celtes nadives hi devien tenir algun grau de relació (no sé si feble o intensa, si bona o dolenta) amb la cultura romana i per tant amb el llatí. No sé si aquesta influència, en cas d’existir, va quedar circumscrita a l’àrea estrictament romanitzada, o si aquesta petjada es va estendre a la resta de comunitats celtes no directament romanitzades. Ho pregunto perquè la zona romanitzada va ser a la que posteriorment hi van arribar els saxons, i per tant, de la que no tenim avui en dia cap llengua celta parlada.

    Tot això m’ha vingut al cap en veure que el gaèlic, malgrat que no ho hagués dit mai, no sona tant llunyà, i em pregunto si aquesta inesperada semblança en algunes paraules es deu a l’arrel indoeuropea comuna amb les llengües romàniques, o és degut a la influència del llatí durant la romanització de la província Britannia.

    A la Wikipedia només he pogut trobar aquesta referència a la influència del llatí sobre el galès: (https://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Britain#Legacy) […]though Welsh exists as a living minority language, with many borrowings from Latin, such as llaeth (“milk”, latte in modern Italian), ffenestr (“window”, finestra in modern Italian).

    Gràcies altre cop per obrir-nos aquesta finestra 🙂

    Jordi

    • Bon dia, Jordi! Moltes gràcies per llegir l’article i pel comentari.

      En el meu article parlo del gaèlic irlandès, que és la llengua celta parlada a Irlanda. Pel que fa al gaèlic irlandès, la conquesta romana de Gran Bretanya no va hi va influir, perquè, com ja deus saber, els romans no van arribar a Irlanda. Els romans consideraven els irlandesos un poblat bàrbar i no es van molestar a conquerir l’illa d’Irlanda, de la mateixa manera que no es van molestar a conquerir Escòcia. El que sí que deu haver tingut una certa influència en la llengua irlandesa és el fet que els primers que van escriure en gaèlic irlandès utilitzant l’alfabet llatí van ser els monjos. Els monjos eren irlandesos, però com que el llatí era la llengua de l’església, també sabien llatí. Per tant, pot ser que el fet de saber llatí influís en la manera com van decidir escriure el gaèlic irlandès (llengua que fins aquell moment havia estat escrita, però fent servir un altre alfabet, que consistia bàsicament en punts i línies). M’explico? Espero haver resolt el teu dubte. Gràcies de nou,

      Fins aviat!!

      Marta

  3. Bon dia,
    M’agradaria moltíssim poder aprendre irlandès i voldria saber si coneix cap lloc a Catalunya que ensenyi aquesta llengua. Estic cercant en internet i només trobo que s’ensenya a l’escola oficial d’idiomes de Madrid, però no trobo cap escola a Barcelona.

    En coneix cap?
    Moltes gràcies per la seva informació.

    • Bon dia, Mario,

      No cal que em tractis de vostè. la veritat és que com que tinc horaris bastant complicats, no m’he posat a cercar escoles, perquè sabia que els horaris no m’anirien bé. Per tant, vaig cercar un professor particular. Llavors em vaig adonar que era molt difícil trobar irlandesos a Barcelona que poguessin donar classes d’irlandès (suposo que un dels motius que els frena és el fet que molts d’ells no el parlen, parlen anglès). Per sort, mentre cercava, vaig descobrir un lloc web que es diu Duolingo i allà es pot estudiar irlandès. La veritat és que està molt bé: tens una mica de teoria i després, amb la pràctica, vas assimilant els coneixements i vas aprenent a fer frases. Jo ho faig servir i estic aprenent molt. Així, doncs, et recomano que utilitzis Duolingo per a aprendre irlandès (a més, és gratuït!). De fet, l’article que estic escrivint ara tractarà de l’irlandès i hi explicaré unes quantes coses que he après.

      Gràcies pel comentari i fins aviat!

      Marta GP

Respon a MARIO MOYANO Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *