Els fanals confonen la nit amb la fosca i per això es temperen com les consciències dels opulents i no tresquen ni ballen com reclamen els ulls clucs del dia: delimiten el que abasten i es despreocupen de la fressa de la nit i de les seves fretures. Ignoren com els amants que a la
Avui fa 20 anys que morí George Harrison, membre del quartet de Liverpool que es feia dir The Beatles. Sembla que, dels quatre, era el més propens a la introspecció i probablement per això, de la trobada casual en els estudis de la BBC el 1967,amb Joan Mascaró i Fornès (Santa Margalida 1897 – Coberton
En el marc del trenta-setè Festival de Música de Bunyola, dirigit per Bartomeu Quetgles, anit, al Teatre Municipal, s’hi ha projectat el film mut “La Réponse du destin”, de l’any 1924, del director francès André Hugon, que inicialment havia de dir-se “L’homme des Baléars” i que, a Espanya, s’estrenà com a “El jefe político”. La
“La culminació d’un amor palpable es manifesta en el fet d’apartar-se del camí que ja no es pot transitar; la generositat de desaparèixer, de dissipar-se per deixar tot l’espai i tot el temps a la vida”. Podria ser, aquest, un dels molts portells per entrar amb el peu bo a “Thálamos”, la darrera –i excel·lent,
la nit sobre els llibres les lletres retudes la veu escanyada el crit que s’ofega l’assalt de les llàgrimes la sang dels impurs la claror vençuda el goig torturat l’exili dels llavis vinagre a les nafres tatxes en carn viva el triomf del buit
El dia de santa Catalina (mare mare fina, penjau la gallina que Nadal ja ve) també ho és de l’eliminació de la violència contra les dones des de l’any 2008. És clar que l’ONU no pensà en santa Catalina d’Alexandria, o de la Roda, o la Gran Màrtir santa Catalina, a l’hora de datar aquest
Els jutges suprems espanyols, els veritables garants de la “indissoluble unitat” de la seva pàtria, han decretat pels seus bemolls que el vint-i-cinc per cent de l’ensenyament al Principat s’ha de fer en castellà. La seva font d’energia, ho sap tothom, és la catalanofòbia i és per això que cal tenir molt clar que aquesta
Els Tallers Marginàlia, el projecte recuperador de Can Gazà, institut contra l’exclusió social per a desnonats socials severs, és a set dies del seu tancament. L’atrotinament físic, pitjor de cada dia, dels residents gazanencs que els vitalitzen, d’una banda, i les altes exigències econòmiques que implica el manteniment de la nau on des de fa
Una de les dites més fastigoses i humiliants és la que diu que rere un gran home, hi ha una gran dona. No davant, clar. La dona sempre com a ombra, gran o petita, d’un home que ha assolit l’èxit o el reconeixement, gran o domèstic. Mai com a model d’actuació o creació, com la
S’ha despert de la migdiada a punt de vòmit. Tan fort s’ha adormit que ha somniat que acompanyava Emilia, la serventa de la pel·lícula “Teorema”, de Pasolini, menjant ortigues bullides. Ho feia amb un somriure boig –blasfem, ho considerava en el somni- i amb els cabells que li queden en punta, d’un color verd persiana
Avui se celebra el Dia Mundial de la Infància perquè va ser el 20 de novembre del 1989 que se signà la Convenció sobre els drets dels infants. És prou sabut que aquestes celebracions no tenen cap repercussió i tanmateix, en aquesta dels drets dels infants, no podem oblidar mai que les criatures són la
Per ventura tot depengui d’enraonar tal com ho dicta el seny de la insensatesa i de navegar a lloure pels intersticis de l’ànima convertida en paret seca. I de descobrir codines entre l’estesa de boques convertides en ferralla que desatenen les paraules més desitjoses i acerades com el viu de la tendresa. És hora d’acarar-nos
L’escriptora i activista canadenca en defensa del medi ambient, de la llibertat d’expressió i dels drets humans, Margaret Atwood, fa avui 82 anys. Ha publicat una quarantena d’obres de narrativa, poesia i assaig que li han obert les portes a la candidatura del premi Nobel un seguit de vegades. S’hi escau, per tant, redir un
Pico della Mirandola, mentre fugia amb Margherita, la dona de Giuliano Mariotto de Medici, que havia raptat, no pensava precisament amb la fi del món, ell que feia anar el cap com un rellotge. Pagar molt car el segrest, clar: es quedà sense Margherita i amb ferides lletges que curà, a Perugia, a força d’estudiar
Han rebentat tots els albellons del terme, diuen, els vells coneguts de tothom i altres que ningú no coneixia. L’aigua de la pluja persistent que encara no ha cessat també traça noves vies eixelebrades d’evacuació. Tot i ploure a dojo, l’aigua ha estat prou entenimentada i els torrents i tot no saben com han de