marginàlies

En el marc del trenta-setè Festival de Música de Bunyola, dirigit per Bartomeu Quetgles, anit, al Teatre Municipal, s’hi ha projectat el film mut “La Réponse du destin”, de l’any 1924, del director francès André Hugon, que inicialment havia de dir-se “L’homme des Baléars” i que, a Espanya, s’estrenà com a “El jefe político”.

La pel·lícula, en part, es va rodar a Bunyola tot aprofitant la sortida de l’ofici de sant Mateu per simular ni més ni menys que el clima d’una campanya electoral.

Un cop restaurada, la Filmoteca espanyola i l’Arxiu del So i la Imatge, depenent del Consell de Mallorca, encarregaren a Miquel Brunet de fer la banda sonora i segons que ha dit en la presentació, va acceptar l’encàrrec perquè a la pel·lícula hi va veure el seu padrí i perquè en la pel·lícula hi apareixen molts elements que, d’alguna manera, la lliguen al present més immediat: una pandèmia, la corrupció política i els tripijocs de les companyies elèctriques.

Val a dir que la pel·lícula interessa –els textos que la fan entenedora, tot i la seva ampul·lositat, en poc espai saben resumir prou bé el que s’esdevé- i que la música de Miquel Brunet aconsegueix fer cos amb ella, la qual cosa crea una atmosfera sorprenent i amb la força necessària per mantenir l’atenció dels espectadors, circumstància que es posa de manifest en el silenci llarg –com a part de la música- que segueix l’escena clau i que els espectadors segueixen amb tensió.

Un gran treball d’en Miquel Brunet que també ha editat – a través del segell Ona- aquesta suite per a piano que ha volgut titular “L’homme des Baléars”.