L’escriptora i activista canadenca en defensa del medi ambient, de la llibertat d’expressió i dels drets humans, Margaret Atwood, fa avui 82 anys. Ha publicat una quarantena d’obres de narrativa, poesia i assaig que li han obert les portes a la candidatura del premi Nobel un seguit de vegades. S’hi escau, per tant, redir un poema seu del recull “Política de poder” editat el 2019 per Lleonard Muntaner:
És un error,
aquests braços i cames
que ja no funcionen
Ara s’ha trencat
i no hi ha excusa possible.
La Terra no ens consola,
només et cobreix
si tens la decència d’estar callat
El Sol no perdona,
mira i segueix el seu camí.
La nit entra dins nostre
a través dels accidents que ens hem
infligit l’un a l’altre
El proper cop que perpetrem
l’amor, hauríem de
decidir abans què matarem.
La traducció de “Política de poder” és de Núria Busquet Molist i en el pròleg, Caterina Riba diu que aquest llibre “presenta el relat descarnat d’una història d’amor, un cicle poètic que acaba amb la separació definitiva dels amants. Tal com s’entreveu en el títol, la relació entre els protagonistes és una anècdota que li permet explorar les relacions de poder i les estructures socials que les promocionen o, com a mínim, les mantenen. El plantejament del poemari és certament provocador. Malgrat que l’amor és el més íntim que posseïm, aferrat a l’espai més pregon i recòndit de cadascú de nosaltres, es troba captiu en aquest entramat que tot ho contamina. Per a Margaret Atwood, l’Amor és també una qüestió política”.
Per molts d’anys, Margaret!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!