marginàlies

Els fanals confonen la nit amb la fosca i per això es temperen com les consciències dels opulents i no tresquen ni ballen com reclamen els ulls clucs del dia: delimiten el que abasten i es despreocupen de la fressa de la nit i de les seves fretures. Ignoren com els amants que a la nit no li calen imaginàries ni vigilants del temor, car no amaga res, la nit, ho mostra tot perquè se’n faci càrrec el tacte, l’avançada de l’esgarrifança que t’adverteix que no és només de dia que viuen els ventres i els vocabularis. La fosca, en canvi, s’aprofita de la nit, la parasita per distreure la seva malaptesa a tractar el cos que es retreu, la veu que es fa instrument de vent o de pell fregada.