marginàlies

El dia de santa Catalina (mare mare fina, penjau la gallina que Nadal ja ve) també ho és de l’eliminació de la violència contra les dones des de l’any 2008. És clar que l’ONU no pensà en santa Catalina d’Alexandria, o de la Roda, o la Gran Màrtir santa Catalina, a l’hora de datar aquest dia internacional, encara que fou martiritzada, segons el mite. De fet, es dubta molt de la seva existència real i per això l’Església Catòlica, l’any 1969, retirà el seu dia del santoral encara que el restaurà -“de lliure memòria”- el 2002. Tanmateix, la llegenda més estesa  la presenta com una dona que entenia prou de filosofia, de ciència i de teologia, a més de ser molt bella, i de morir assassinada de la manera més brutal per no renegar de les seves creences.

Sobre la violència de l’home contra la dona se’n parla molt, n’hi ha dades esborronadores que ens haurien d’indignar –i res més lluny-, però, per mi, se centra massa en la víctima, es fa tot el possible per enfortir-la, per posar-nos al seu lloc, i poc o gens en qui la maltracta, n’abusa, viola o mata. Estan prou bé les campanyes a favor de l’enfortiment de la dona, en macaria d’altra!, però em sembla que no se’n fan prou sobre els mascles d’avui i de demà. Qui maltracta, abusa, viola o mata les dones no és un ens abstracte: és l’home i és sobre ell que s’ha d’incidir. És en l’educació dels nins, expressament, que s’ha de treballar de valent.

I perquè aquestes campanyes reïxin s’ha de canviar de dalt a baix aquesta societat basada, sí, en el patriarcat, en el devorament consumista, en l’alienament social, en la tinença i no en l’essència. Hem de rebaixar l’altíssim grau d’agressivitat que ens encercla, les servituds  tòxiques de la competitivitat a lloure, la dictadura de l’efímer i de l’aparença.

Ara que per tot apareixen fulls de ruta que no menen enlloc  i moltíssimes rutes  que ningú no vol seguir per temença infundada o per comoditat, posem-nos d’una vegada en el camí de la igualtat, de la diversitat i de la cooperació entre iguals.