marginàlies

Els Tallers Marginàlia, el projecte recuperador de Can Gazà, institut contra l’exclusió social per a desnonats socials severs, és a set dies del seu tancament. L’atrotinament físic, pitjor de cada dia, dels residents gazanencs que els vitalitzen, d’una banda, i les altes exigències econòmiques que implica el  manteniment de la nau on des de fa sis anys hi han fet vida, d’una altra, els han abocat al tancament.

A partir del primer de desembre, a Can Gazà, la finca que ocupa l’associació al Secar de la Real, a Palma, seguirà atenent la població marginal més severa i malalta de Mallorca mantenint intacta l’essència de la seva atenció: la recuperació integral dels residents a través de la feina personalitzada per a la comunitat.

El trull incessant que implica el buidatge de l’amplíssima nau, en la seva recta final, no permet entretenir-se en res perquè el rellotge acuita. Ningú no pot gandulejar, evidentment, no s’hi val a badar. I tanmateix hom no pot deixar de mirar els tres maniquins, ben  enmig de l’espai ampli que fins ara ocupava la roba exposada. Tots tres de dona,  de mig cos, sense cap ni braços, dos blancs i un negre, desvestits, pendents de ser evacuats.

I quan vas per extreure qualque missatge xifrat, volgudament recargolat de tot plegat, t’arriba la veu plena del patriarca que t’indica amb punyeteria que aquells cossos a mitges, aliens a tota mena de batec, esperen la roba nova.