Actualment parlar d’ingressos en concepte de publicitat i drets d’imatge dels famosos –i, molt especialment, dels esportistes– és un tema suat sobre el qual sembla que ja està tot dit. El que molta gent potser no coneix tan bé és quan, i sobretot qui, va ser el pioner en aquest assumpte. Segur que a molts
Era una visita diguem-ne rutinària. Almenys per l’A. i per mi, que ja ens podem considerar uns veterans (vegeu aquí, per exemple) del jaciment ibèric –la fortalesa ibèrica, vaja– d’Els Vilars, a tocar d’Arbeca. No era tampoc la primera vegada que ella i jo aprofitàvem la Jornada de Portes Obertes que cada primer diumenge de
Fa uns anys vaig explicar en un apunt (aquest) que a casa vàrem ser dels primers del barri a tenir un aparell de televisió presidint el menjador. Era una època –parlo dels anys 1960 i 1961– en què la recepció dels programes era bastant defectuosa i quasi cada dia havíem de manipular l’antena de banyes
Em desperto a l’hora habitual i la primera notícia amb què la Mònica Terribas obre el seu programa és la de la mort –dissortadament esperada, per bé que aquestes coses mai t’acabes de creure que passaran– de l’escriptor i periodista Carles Capdevila. Tenia 51 anys. Avui se’n parlarà del Carles a tort i a dret
Avui, primer dia de juny, es compleixen exactament cinquanta anys que els Beatles varen publicar el disc “Sgt. Pepper’s Lonely Herats Club Band”. Això vol dir que no passaran gaires dies perquè es compleixi el mig segle que mon germà i jo –12 i 17 anys, respectivament, aleshores– vàrem fer-nos amb el nostre exemplar. Sobre