Malgrat que aquest matí, cap a les sis, en el meu barri plovia i fins i tot ha arribat a caure pedra durant una estona, les primeres impressions del dia han estat summament engrescadores i positives ja que, passejant per alguns dels informatius digitals que solc visitar a primera hora, m’he assabentat de la concessió,
El diumenge passat es va complir mig segle de la primera retransmissió en cadena per televisió a través de satèl·lit. El programa –emès, és clar, en blanc i negre– es va dir “Our World” i va tenir prou elements com perquè els qui el vàrem poder viure i veure en directe el recordem malgrat el
Visitem la Montserrat, vídua del Josep Maria (un dels cosins savis de l’A. tal com ho explico aquí). Feia temps que no ens véiem (tret, ai las, d’algun enterrament de familiars o amics comuns), cosa difícil d’entendre ja que és una persona de tracte summament agradable amb la qual la trobada flueix sense entrebancs ni
Aquest és el tercer apunt que escric sobre el combat de boxa entre Luís Folledo i Laszlo Papp i, com ja haureu deduït pel títol, és el que tanca definitivament la sèrie. Com diria el clàssic, “finis coronat opus”. I el corona, a més a més, amb èxit total, cosa que (com ja us podeu
Aprofitant que fa força calor i que és cap de setmana –de Sant Joan!!– publico un apunt molt breu i molt personal, tot i que estic segur que a més d’un lector li farà gràcia i, amb sort, fins i tot li pot portar records. Fa uns dies el diari Ara va posar a la venda
Estimadíssima Mila, Avui t’explicaré una pel·lícula. Però no pas una pel·li convencional, sinó una que em vaig muntar no fa gaire al llit mentre intentava agafar el son en una nit tòrrida de les que estem passant a Barcelona, amb unes temperatures més pròpies del “ferragosto” italià que de finals de juny. En la pel·lícula
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li ha arribat el torn a la música. Pel que sembla es tracta d’un invent del mític ministre francès de Cultura Jack Lang que el 1982 es va empescar que fóra bo d’instaurar un dia en el qual,
La setmana passada la bona gent de Vilaweb em va publicar una crònica (vegeu-la aquí) sobre un concert de Víctor Bocanegra en el que va presentar el seu nou llibre/disc “Sacrilegis”. Si us fa mandra tirar de botó dret del ratolí us el reprodueixo aquí sota. I, sigui com sigui, us recomano que us feu amb
Dies enrere la bona gent de Rodamots va fer rodar el mot “gambosí” (vegeu-lo aquí), una paraula referida a un animal imaginari que formava part d’un lot dedicat a paraules i expressions de la zona de l’Ebre. He de dir, però, que jo no l’havia sentida mai, segurament perquè pertanyo a la banda del Besós
(La sèrie comença aquí) El correu començava així: “Benvolgut Joan Josep. Remenant per la xarxa he trobat el teu “me’n recordo” del 2013 on m’esmentes i voldria agrair-t’ho. Estic embrancat en la tasca d’escriure alguna cosa respecte el concurs ja que gairebé no es troba res enlloc…” Després m’explicava que havia recollit prou material sobre el
Lluís Simon és un dels meus periodistes de capçalera. I, sense cap mena de dubte, el primer que llegeixo quan, en comprar El Punt Avui trobo encartat a dintre L’Esportiu. Avui diu quatre coses molt ben dites sobre la doble vara de mesurar dels españols a propòsit de Pep Guardiola, el dolent i traïdor, i
No fa gaire parlava en aquest mateix Bloc de la condició d’ampolles llançades al mar amb un missatge a l’interior que tenen molts dels tres mil i escaig apunts que des de fa una pila d’anys –demà passat, divendres, en farà tretze, precisament– porto escrits a les Totxanes. Ara us parlaré d’un d’aquests casos. El
El dijous passat Vilaweb va publicar la meva crítica d’“Individus com nosaltres”, la nova novel·la de l’escriptor valencià Ferran Torrent, editada com ja és habitual per Columna. Podeu llegir l’article aquí o, si ho preferiu, el teniu reproduït íntegrament aquí sota: Ferran Torrent: cartografia de corruptes i lladres. Ja fa temps que cada vegada
Quan ahir vaig sentir el president Puigdemont anunciant pel dia 1 d’octubre la celebració del referèndum que propiciarà que, per fi, marxem d’España, el primer que em va venir a la memòria –i m’imagino que a uns quants més de la meva generació– va ser el denominat “Día del Caudillo” que oficialment commemorava “la exaltación de
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia: el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Jordi Fortuny: * Sus aperturas suelen ser explosivas: CAVA * Es tranquil·litzen a casa delsa anglesos: CALMEN (MS) * Consigue colocar a