En Tronxo –sa madona s’entesta a dir-li Panxo- és un ca bord, de marca blanca, que avui fa un any va ser recollit d’un refugi per fer companyia a qui la necessitava. Va ser abandonat en un contenidor quan era un quissó de dies i d’aleshores ençà, quan es torna a sentir abandonat, deixa anar
Al Taller de Marginàlia, el projecte més ambiciós i compromès de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, avui s’hi ha fet el betlem. Els gazanencs no van de festes de Nadal, que per ells són una veritable purga, una glopada llarga d’oli de ricí, però contradictòriament –les contradiccions a la llar de la pobresa extrema
Ramon Llull serà molt present a la Nit de la Cultura que se celebrarà el proper dia 27 de desembre al Teatre Principal de Palma en el decurs de la qual es lliuraran els Premis 31 de Desembre 2015 que concedeix l’Obra Cultural Balear. Cada any és un repte gran per a l’OCB preparar aquesta
Els colors dels diumenges, sobretot els que matinen, tenen poc a veure amb els feiners que hiperactiven els dies laborables. Així ho pensa qui s’aixeca passades les nou, cruixit pel mal d’esquena. Mentre es deixa prendre per la claror quieta, s’adona que li fa molta pruaga davallar al forn de les delícies a cercar una
Ahir es presentaren a Can Alcover les entitats i persones distingides enguany amb els Premis 31 de Desembre que convoca anualment l’Obra Cultural Balear des del 1987 i que distingeixen els treballs i la lluita per atendre, preservar, millorar, difondre i prestigiar les manifestacions del nostre caràcter com a poble. El FRANCESC DE B. MOLL,
Diu el mestre Guillem Frontera avui divendres 11 de desembre, en el seu espai de l’AraBalears, que “Quan passa el PP pel poder, deixa molta terra cremada i les arques buides, de manera que la reforestació cultural és lenta i costosa”. És un dels maleficis d’aquesta terra nostra voltada de mar, certament, tenir un partit
L’adjectiu que més m’agradava que m’atribuïssin quan era al·lot pucer, dels molts que designen els esperits més vius i inquiets, era el de poca-alatxa. El trobava –i el trob, encara- ben eufònic, entremaliat i esmunyedís, perquè si l’alatxa és un peix gremial poc considerat a la cuina, comparat amb la sardina que se li assembla,
L’Assemblea general de l’ONU va designar el 9 de desembre com a Dia Internacional contra la Corrupció per tal de crear consciència sobre aquesta veritable pandèmia que afecta seriosament la salut de governs, organitzacions i altres posts de comandament. Enguany, la campanya se centra, segons aquesta organització, “en les conseqüències que té la corrupció en
Deu fer vint-i-set o vint-i-vuit anys, en el moment d’introduir les nostres filles en l’ambientació nadalenca més nostrada, això és, fer el betlem, se m’acudí de demanar a la filla major, na Coloma, que em dibuixàs i pintàs les figures del naixement. Amb aquests patrons excepcionals, se m’acudí de reproduir-los en fusta i pintar-los amb
Ploma, negror, misteri: els dits saben perfectament com han de moure’s per escriure i dir quelcom que no existia. Amb precisió mai vista els dits fan dir a la ploma allò que el pensament mana que sigui expressat. El fràgil so del plomí en fregar el paper acompanya l’escriptura dansaire que no necessita música per
Avui fan festa –és un dir- els que són Nicolau, Pere Pascual, Fortià i Asel·la; molts d’anys a tots. Val a dir que Asel·la va ser romana molt peculiar, com la majoria de santes, tot sigui dit. Diuen les cròniques i les llegendes que va viure sempre en pobresa i dejuni, que es desvisqué pels
Els muetzins ja no convoquen i en els minarets no s’hi veu fressa ni s’hi sent cap paraula. Algú diu que el temps agonitza, que les hores es precipiten fins a convertir-se en carnatge. Res ho fa tot: volen les plomes mortes dels teuladers fent caure meteorits i vies làcties. Els vidres emparen la música
Els partits polítics, a l’hora de fer campanya electoral o proselitisme, cerquen lemes o crides talment com ho fan els productors o venedors de qualsevol matèria comercial, la qual cosa no és ni bona ni dolenta, sinó tot el contrari. En ambdós casos, materials de mercadeig i partits polítics, es tracta que el producte que
Qui et lloarà com et mereixes, custòdia de les paraules que de la vulgaritat fugen i celebren la contundència de la precisió exquisida? Formiguegen les lletres i ningú no es creu que preparin el recapte per l’hivern. Tots creuen que cerquen encens i altres perfums laudatoris. Són feineres, sí, les formigues lletrudes i encara més
Callen els cossos mentre gita el capvespre. L’amor habita en els queixos dels llavis que el silenci huracanen. La llum espera nua a peu de pàgina la fi del conte. Ningú no es creu la faula de les ombres que juguen. Amarg el dia soterrat per la boira que l’engarjola. Res no diu la mirada