marginàlies

Els colors dels diumenges, sobretot els que matinen, tenen poc a veure amb els feiners que hiperactiven els dies laborables. Així ho pensa qui s’aixeca passades les nou, cruixit pel mal d’esquena. Mentre es deixa prendre per la claror quieta, s’adona que li fa molta pruaga davallar al forn de les delícies a cercar una ensaïmada i un croissant per desdejunar ell i qui l’acompanya des de fa una eternitat. Es conformaran amb una magdalena integral, de les que no tenen gust de res, ni nodreixen, gairebé.

Diumenjarà molt, aquest setè dia de la setmana que fa cinquanta, es diu, mentre llegeix al seu diari de referència que el món mundial reunit a París ha signat un acord global per evitar l’escalfament del planeta. Es veu que ha costat déu i ajut fer content tothom perquè cap dels 195 països reunits deixàs de firmar-lo, senyal inequívoc, es diu el molt murri, que diu i exigeix poca cosa, al final. Tanmateix, tot i ser un acord vinculant, no obliga els Estat Units, un dels països que més contamina, a ratificar-lo al seu Congrés.

Per molt que vulguem frenar la destrucció del planeta, es diu sortint de la dutxa, les ànsies destructores dels humans no coneixen fronteres. Ens agrada el foc, els enderrocs, l’extinció i la destrucció, i res ni ningú impedirà que convertim la terra en un desert de foc sense cendra. Com més grans, més ases; a més evolució, més a prop de la parusia entesa com una teia.

Havent dinat, fa el cafè davant el televisor i es queda amb La Marató de TV3 que parla i recull fons per a la diabetis i l’obesitat. Volen –volem- milions per a la investigació de les xacres i malalties que ens assetgen. Trucarà, sí, com cada any. I com cada any tornarà a recordar-se dels intemperaires, dels que viuen del i al carrer, i dormen sense recer ni a penes cervell, a mercè de la salvatgina que campa a l’ampla. Per paga, de cada vegada són menys els creients que van a missa, raó per la qual demanar almoinar en el portal de les esglésies ni treu de pena el caritataire ni fa barallar la xavalla.