marginàlies

Els partits polítics, a l’hora de fer campanya electoral o proselitisme, cerquen lemes o crides talment com ho fan els productors o venedors de qualsevol matèria comercial, la qual cosa no és ni bona ni dolenta, sinó tot el contrari. En ambdós casos, materials de mercadeig i partits polítics, es tracta que el producte que s’ofereix entri pels ulls i allí –simplement en la superfície de la retina, sense fer-se endins, que podria travelar- es quedi. Es tracta, en definitiva, de cridar l’atenció, ni més ni menys.

Els publicistes, per això, intenten que les crides de la cartelleria i falques audiovisuals dels partits polítics siguin breus, directes i, òbviament, efectives. Tenen poc marge per jugar, tot s’ha de dir, i van a assegurar la correcció en tots els ordres, amb comptades excepcions que solen acabar gairebé sempre denunciades a la Junta Electoral Central. En aquest sentit i per això, les campanyes electorals solen ser poc innovadores i gens arriscades.

Per a les eleccions del proper 20 de desembre n’hi ha de molts colors, d’eslògans. Pel que fa als partits nostrats, els de MES juguen amb la seva pròpia marca i anuncien que “Et sentiran, ara més”; i els del PI van directes a barraca i diuen que són “El vot de les Illes”.

La majoria de partits d’àmbit estatal tradueixen o traslladen al català els seus lemes castellans. Així, per al PSIB-PSOE “Balears hi guanya amb Pedro Sánchez” i per aquest motiu demana el vot “per un futur per a la majoria”. PODEM/PODEMOS criden per “Un país amb tu” i Unitat Popular “Per un nou país”. Majoria, futur, país… ahir, ara i sempre.

Els de “Ciudadanos” no tradueix ni trasllada res, simplement van en castellà “Con ilusión”. I “con ilusión”, dit sia de passada, aquest partit presenta un escrit que pretén ser en català al Consell de Mallorca de 15 línies amb 30 faltes. Aquest és el seu nivell, sí. I si un servidor de la cosa pública no sent cap vergonya de no saber escriure correctament, és ben capaç de cometre qualsevol bestiesa sense que li tremoli el pols ni li caiguin els dos dits de front.

Els del PP mereixen, per mi, un comentari a part.

A nivell estatal, per als partitpopularistes, la crida és “España en serio”. En català seria “Espanya de debò”, expressió que ha estat substituïda per “España amb seny”, que no és exactament el mateix (que provin de passar-li el traductor de Google) i té un significat estrany. Amb seny en territoris de parla catalana, només? A sobre, mantenen la “ñ” en el nom de l’Estat, que no substitueixen pel dígraf ny, que seria el més normal, però cal marcar pit i territori, sembla.

Ja se sap, però, que en aquest espectacle de la política de partits -de grotesc absolut- tot s’hi val i el rigor i la coherència, si és que hi participen, ben aviat fan mutis.