marginàlies

En Tronxo –sa madona s’entesta a dir-li Panxo- és un ca bord, de marca blanca, que avui fa un any va ser recollit d’un refugi per fer companyia a qui la necessitava. Va ser abandonat en un contenidor quan era un quissó de dies i d’aleshores ençà, quan es torna a sentir abandonat, deixa anar tota la ràbia que encara li queda i fa desastres. I és un ca que es fa estimar, el reputa: poc lladrador, marraner, agombolador… Ara mateix dorm devora jo, el musell damunt la meva cuixa, com qui espera que li contis les cuites que enterboleixen els esperits o exasperen les inquietuds.

Sembla que esperi que li digui que demà, segons sembla, els illencs podrem tornar a veure el 3/24, el 33 i el Super 3, els canals de la “Corpo” que el bauzanisme ens cegà per mers imperatius ideològics, d’anticatalanisme malaltís, per parlar clar i català. I ara que me mira intrigat, li diré que aquesta recuperació s’ha d’agrair al govern Armengol; que els partits polítics que formaren la majoria parlamentària al Parlament de les illes, abans de les eleccions, signaren un decàleg lingüisticocultural redactat per l’Obra Cultura Balear (OCB) per donar inpuls a la normalització lingüística i cultural de l’arxipèlag en el que un dels punts era la recuperació d’aquests canals de televisió. Sí, els ho hem d’agrair però cal no oblidar en cap moment que l’artífex de la recepció de TV3 a l’arxipèlag va ser la societat civil organitzada a l’entorn de l’OCB, precisament, que va propiciar la creació de Voltor, l’associació que gestionà aquesta recepció.

Somriu amb satisfacció, en Tronxo/Panxo, i jo li dic que s’estalviï segons quines eufòries que, de moment, no hem avançat res, simplement hem apagat el foc de l’incendi bauzanenc. I l’olor de socarrim encara és prou intensa.