marginàlies

Diu el mestre Guillem Frontera avui divendres 11 de desembre, en el seu espai de l’AraBalears, que “Quan passa el PP pel poder, deixa molta terra cremada i les arques buides, de manera que la reforestació cultural és lenta i costosa”. És un dels maleficis d’aquesta terra nostra voltada de mar, certament, tenir un partit així d’incendiari i malgastador en coses que no són de menjar ni per anar nets. I tanmateix el país, les quatre illes, en tenen un altre, de malfat: que quan no són els partitpopularistes els que governen, la inversió en aquesta peremptòria reforestació cultural, per això o per allò, pateix sempre les conseqüències de mil-i-una moratòries amb la qual cosa la lentitud de què parla el mestre esdevé quietud desèrtica deixada a mans de les males herbes. D’aquesta manera, canvia el cicle polític, retornen els incendiaris i sense trobar res a cremar, socarren el pedreny i les quatre soques banyarriqueres que contra tot pronòstic tragueren el reverd.

Temptar de paciència la cultura, els seus agents i el mercat que se’n deriva, és pràctica habitual dels governs més favorables, sobre el paper i la teoria, al seu enfortiment i expansió. Obliden, sembla, que la cultura és un dret tan fonamental com l’habitatge, la salut o el treball, i per això hi han d’invertir el diners que calguin per garantir aquest dret. Per això, per exemple, curt i ras, clar i català, gravar o penalitzar amb el 21% l’IVA de certs productes culturals és un atemptat flagrant contra un dret inalienable; i el partit polític -o partits- que mantenen o estan d’acord amb aquest càstig, aimadors en excés de l’adotzenament i les garrotades.

Si a tot això hi afegim els drets lingüístics dels catalanoparlants, el panorama present a les illes Balears i Pitiüses segueix sent poc agradós. Per això, i per allò, mai no ha de cessar la reivindicació d’un tracte més just a la cultura i a les seves múltiples manifestacions, i d’un impuls més que decidit a assegurar els drets lingüístics dels catalanoparlants. I més ara que les principals institucions públiques de l’arxipèlag hi ha majories de govern que no són hostils, com fins ara, a aquests drets lingüisticoculturals.