marginàlies

Els muetzins ja no convoquen
i en els minarets no s’hi veu
fressa ni s’hi sent cap paraula.
Algú diu que el temps agonitza,
que les hores es precipiten
fins a convertir-se en carnatge.
Res ho fa tot: volen les plomes
mortes dels teuladers fent caure
meteorits i vies làcties.
Els vidres emparen la música
en plany com ho fan amb la pluja
quan cau menuda i desitjada:
amb fredor extrema i protectora,
mil·limetrant pell irisada
i mesurant l’ardor dels llavis.