Callen els cossos
mentre gita el capvespre.
L’amor habita
en els queixos dels llavis
que el silenci huracanen.
La llum espera
nua a peu de pàgina
la fi del conte.
Ningú no es creu la faula
de les ombres que juguen.
Amarg el dia
soterrat per la boira
que l’engarjola.
Res no diu la mirada
entre garrots i reixes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!