marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de desembre de 2015
0 comentaris

QUI FA EL NADAL

Al Taller de Marginàlia, el projecte més ambiciós i compromès de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, avui s’hi ha fet el betlem. Els gazanencs no van de festes de Nadal, que per ells són una veritable purga, una glopada llarga d’oli de ricí, però contradictòriament –les contradiccions a la llar de la pobresa extrema són el nostre pa de cada dia- els agrada ornar els espais que habiten amb els elements més tòpics d’aquestes celebracions.

El nostre betlem marginaire és una combinació eclèctica, heterodoxa, transgressora com correspon a una família nombrosa de fet que no té rèplica enlloc. Un Bon Jesús atrotinat que algú ens llegà perquè li donàssim un segon ús molt improbable; una coloma pacificadora –originàriament feia de peu a una taula baixa- tacada de sang; un cactus esplendorós que representa l’aridesa productiva dels intemperaires; un angelet que llegeix totalment aliè al misteri que l’envolta i el lema propi d’enguany: “Sou el nostre Nadal”.

Aquest vers convertit en crida és collita de Jaume Santandreu, evidentment, el coc de Can Gazà i el seu pater familias. Una manera elegant de canviar les tornes: no ens agrada el Nadal, però sembla que a la resta de món sí, i bé que gasta allò que no té en viandes, regals i altres futileses. Per tant, el Nadal, per als gazanencs, són els qui s’atansen al Taller Marginàlia per ajudar-nos a fer realitat qualque somni, com el de ben atendre qui res no té i tot ho fretura, per exemple.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.