marginàlies

Ahir es presentaren a Can Alcover les entitats i persones distingides enguany amb els Premis 31 de Desembre que convoca anualment l’Obra Cultural Balear des del 1987 i que distingeixen els treballs i la lluita per atendre, preservar, millorar, difondre i prestigiar les manifestacions del nostre caràcter com a poble.

El FRANCESC DE B. MOLL, que distingeix una entitat que, a les Illes Balears, s’ha destacat per la seva dedicació a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional, s’ha concedit enguany a la COMISSIÓ CÍVICA DEL TRICENTENARI 1715-2015. El grup de treball independent  “Comissió cívica del Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret de decidir”, està format per historiadors, lingüistes, educadors, activistes culturals i membres d’entitats molt diverses amb l’objectiu de donar a recordar, conèixer, i divulgar els efectes de la Guerra de Successió, una contesa que va capgirar traumàticament el curs de la història de Mallorca i del que, a escala popular, se’n sabien poques fites. El Jurat valora especialment la dedicació esforçada i desisteressada, sense afany de profit, dels seus membres que durant l’any 2015 han programat centenars llargs d’actes a Mallorca i Eivissa que han aconseguit amb escreix els objectius marcats.

El JOSEP MARIA LLOMPART, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s’ha destacat per dedicar-se a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional a GABRIEL BARCELÓ I BOVER. Dibuixant, ensenyant, escriptor, estudiós incansable i ferreny activista cultural. L’any 1959 va ser l’impulsor a Manacor dels grups escoltes “Mossèn Alcover” i “Verge de les Neus”. Professor de català a diverses localitats de Mallorca, fundador i director de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, i director del Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament de Manacor. Guionista de nombrosos muntatges audiovisuals de divulgació de cultura popular d’arreu dels Països Catalans i autor d’una àmplia producció literària que inclouen obres de teatre, narracions, poesia. Ha publicat, també, llibres d’aprenentatge de la llengua, de lingüística, de toponímia i de genealogia. També va tenir cura de l’edició en sis volums de l’”Epistolari familiar de mossèn Alcover”.

L’ EMILI DARDER, que distingeix una iniciativa o experiència en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure, d’una manera especial les que tendeixen a la normalització del català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, la renovació pedagògica o l’educació ambiental, a l’ORFEÓ L’ARPA D’INCA. Miquel Duran i Saurina fundà l’Orfeó l’Harpa d’Inca el 20 d’abril de 1920. En els inicis, el seu repertori estava integrat per cançons populars, harmonitzades pels mestres més notables de l’àrea musical catalana. Actualment, aquest repertori comprèn tant música popular com música religiosa i polifonia de diferents èpoques, i des de concerts a capella a altres amb orgue, piano o orquestra. Ha fet actuacions arreu de Mallorca, a diversos intrets dels països de parla catalana i a l’estranger, i ha col·laborat amb altres corals, agrupacions, orquestres i directors. Ben arrelat a Inca i comarca, de sempre ha atès els compositors locals, dels que en destaquen Antoni Torrandell i Bernat Salas.

El BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, que distingeix una persona o col·lectiu jove que ha excel·lit en el camp de l’animació cultural, de la investigació o de la creació, al GRUP “TAVERNERS”. Des de fa sis anys el grup “Taverners” recupera temes populars i d’autors de la nostra terra, poetes o músics, i els apropa al públic més jove. Utilitzen instruments endèmics que fan sonar amb d’altres d’elèctrics, contribuint, així a la revalorització i revitalització de la nostra mñúsica folclòrica. “Taverners” també treballa amb textos poètics musicant versos de Miquel dels Sants Oliver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ovidi Montllor o Guillem d’Efak, i amb altres figures que han contribuït a conformar la nostra identitat com a poble. Amb dos treballs en el mercat, “No hi ha temps que no torn” i “La por no és res si la volen veure”, “Taverners” s’ha compromès sempre amb tot tipus d’iniciatives i reivindicacions lingüisticoculturals.

El BARTOMEU OLIVER, que distingeix una activitat cívica (de dinamització cultural, de recuperació lingüística, de revalorització de la cultura popular, etc.) desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social, o el treball que contribueixi a la recerca o millor coneixement d’aquest àmbit, al PROJECTE “FABRICANTES DE BUNYOLA”. El 1913 es construí la fàbrica de teixits de Bunyola, que estigué activa fins al 1984. Aquesta instal·lació suposà un trànsit econòmic i sociològic imprescindible per entendre la història recent del poble, ja que amb ella, moltes famílies passaren del sector primari al secundari. Durant quatre anys, Paquita Canals, Caterina Garcias i Bàrbara Suau, estudiaren a consciència la vida entre aquelles parets estridents donant veu a tota una generació de dones bunyolines sovint silenciades o oblidades que estaren disposades a donar-ho tot per abandonar la dura vida de collidores. Conèixer la seva dedicació a “Sa fàbrica” és imprescindibles per entendre l’adaptació d’un petit poble de la Serra de Tramuntana a la modernització que aquella fàbrica suposà per al poble.

El MIQUEL DELS SANTS OLIVER, que distingeix un treball editat durant l’any de la convocatòria, que pren el passat o el present de les Illes Balears com a camp d’investigació o objecte d’estudi, al text I SI PASSA, QUÈ ENS PASSA?, de l’Editorial Arrela. Es tracta d’una aproximació col·lectiva i polièdrica a les possibles implicacions i conseqüències que la culminació del procés sobiranista principatí podria tenir per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Les 33 aportacions reunides formen un compendi de reflexions, paradoxes,  complicitats, inquietuds, propostes, problemes, esmenes o oportunitats que recullen la visió d’una part  de la comunitat de l’arxipèlag. Els textos troben múltiples connexions entre ells, alhora que esdevenen transversals a molts d’àmbits, eixamplant un debat que situa la nostra societat illenca com a subjecte actiu del seu futur.

L’ AINA MOLL I MARQUÈS, que distingeix  una persona o entitat que hagi destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic, a JAUME FUSTER I ALZINA. Membre fundador de l’Associació Cultural “Cap Vermell”, de Capdepera, i de la revista del mateix nom, del que n’és el responsable des dels inicis, Jaume Fuster i Alzina, llicenciat en filologia catalana als 52 anys, durant els 35 anys que fa que es fundà aquesta entitat i publicació, ha exercit el voluntariat lingüístic a Capdepera, municipi que va ser pioner a incorporar aquesta figura. Apassionat de la vida i de l’activisme sociocultural, àmbit en el qual ha excel·lit, ha conreat diferents gèneres literaris que li han reportat diferents guardons. La seva admirable dedicació al voluntariat lingüístic en el municipi gabellí, ha servit d’estímul i d’exemple a les noves generacions.

Finalment, el GABRIEL ALOMAR, que atorga la Junta directiva de l’OCB i destinat a reconèixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol àmbit que, atenent el conjunt dels Països Catalans, hagi permès expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Illes Balears, i hagi contribuït a conèixer, difondre i respectar aquesta realitat a La revista ENDERROCK que s’edita mensualment des de fa 22 anys i està especialitzada en el difusió del pop-rock fet en llengua catalana. Es tracta d’un mitjà de referència en l’àmbit de la música popular en català, en el que destaca el rigor i la qualitat en el tractament dels continguts, la voluntat d’atendre i d’arribar a tot l’àmbit lingüístic i l’àmplia difusió que ha aconseguit entre l’estament més jove. Al voltant de la revista s’instituïren els premis Enderrock i el concurs Sona 9, destinats als grups musicals de pop-rock emergents.