marginàlies

L’Assemblea general de l’ONU va designar el 9 de desembre com a Dia Internacional contra la Corrupció per tal de crear consciència sobre aquesta veritable pandèmia que afecta seriosament la salut de governs, organitzacions i altres posts de comandament. Enguany, la campanya se centra, segons aquesta organització, “en les conseqüències que té la corrupció en la democràcia i l’estat de dret, raó per la qual porta a violacions dels drets humans, distorsiona els mercats, erosiona la qualitat de vida i permet que prosperin el crim organitzat, el terrorisme i altres amenaces a la seguretat humana”.

Llenguatge d’alta i depurada diplomàcia, com es veu, que posa en el mateix nivell d’afectació “els mercats” –eufemisme que indica el poder econòmic més poderós i més exclusiu, nucli de molta de la corrupció que es vol combatre- amb els drets humans o la seguretat individual. Curiosa –onuera, podríem dir- manera d’agermanar a bufetades camps antagònics.

Aquesta flonja i còmplice declaració de l’ONU m’ha fet pensar en Jon Sobrino, el teòleg de l’Alliberament, que deia en una entrevista televisiva amb Antoni Bassas fa una dotzena d’anys: “Vivim en un gran decorat on la mentida està institucionalitzada i inserida en les estructures de diverses formes. En molts dels discursos polítics, religiosos, en els mitjans de comunicació, hi ha la intenció d’encobrir o de tapar la realitat. I això és una forma molt eficaç de mentir”. La més evident i eficaç de les corrupcions, val a dir, que ni s’insinua en la declaració de l’ONU.

I l’ONU, la corrupció i Jon Sobrino m’han fet caure en el compte que ahir va fer cinquanta anys just del punt final al Concili Vaticà II després de sis anys d’estudi, debat i diàleg amb la finalitat d’orejar l’Església catòlica i mirar d’adir-la amb la modernitat que desprenia el segon tombat del segle XX.

També ahir va fer 35 anys de l’assassinat de John Lennon, que segueix imaginant encara que no hi sigui: “Res per matar o per morir / ni tampoc religió. / Imagina tothom / vivint la vida en pau”.