Fa molts anys, en una de les primeres audicions que vaig fer del “Coral romput” de Vicent Andrés Estellés recitat per Ovidi Montllor i amb Toti Soler a la guitarra em vaig adonar que en un moment determinat del text el poeta escrivia “Tordesillas, Arévalo, Astorga, Rodrigatos de la Obispalía i Villalibre de la Jurisdicción”. És a dir, una
Segueixo Toti Soler des dels inicis de la seva carrera. Vull dir que vaig ser dels qui l’any 1972 varen córrer a comprar “Liebeslied”, el seu primer LP enregistrat al menjador de casa seva amb una guitarra que li va deixar Quico Pi de la Serra, i posteriorment he anat adquirint obra seva -en vinil, primer; després en format CD– fins
Confesso que encara no tinc clar si “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, l’últim disc d’Els Amics de les Arts, iguala o supera “Espècies per catalogar”, el seu extraordinari precedent que tant em va agradar (vegeu, si no, aquí, aquí i aquí). El llistó està posat molt amunt i en tot cas diria que es tracta de dos
Benvolgut President, Començo a escriure aquest apunt a les tres de la tarda del Diumenge de Pasqua. No sé si l’enllestiré d’una tirada i podré publicar-lo demà de bon matí o haurà d’esperar algun dia més per veure la llum, però he volgut començar precisament en aquesta hora perquè és la mateixa que fa vuit dies -el Diumenge de Rams– us vaig veure
Tot descobrint Menorca durant cinc dies d’aquesta Setmana Santa… Estic segur que en llegir el títol d’aquest apunt a més d’un lector se li dibuixarà un somrís sota el nas i pensarà que potser ja era hora que als meus 64 anyets acabats de complir descobrís aquesta fantàstica illa que els barcelonins tenim a menys de tres quarts d’hora d’avió.I encara podrà fer més
Continuo practicant l’esport de risc denominat “recomanacions de llibres” ja que hi ha tants gustos com lectors, i tots ben dignes de consideració. D’altra banda, em sembla que posar-me en pla dictaminador sobre què és bo i què no fóra una mostra de prepotència en la qual procuraré no incórrer. Algú, però, m’ha preguntat si mantindria la tradició de fer un apunt sobre quins llibres em semblen interessants per Sant Jordi i
No és que en arribar als 2.500 apunts m’hagi aturat de cop, eh? Ben al contrari, la factoria totxanaire està funcionant a tot estrop (com diria el meu amic Joan Rendé) preparant la llista de recomanacions de llibres catalans i en català per aquest Sant Jordi que en aparença encara està lluny però que és més proper del
Si els mecanismes de control estadístic i recompte d’apunts dels Blocs de MésVilaweb funcionen com Déu mana resulta que aquest apunt que ara mateix esteu llegint és el que fa el número 2.500 de tots els que porto escrits des que un bon dia del més de juny de 2004 -el 16, més concretament- vaig col·locar
Ja vaig parlar no fa gaire –aquí, en la sèrie d’apunts dedicats a la meva jubilació- de l’estimació que a casa sentim per la bona gent del restaurant Semproniana; és a dir, l’Ada Parellada i el seu marit. A part del seu tracte personal -deliciós-, de l’Ada admirem unes quantes coses com, per exemple, el talent, la intuïció, la inquietud
Seguint els meus criteris de jubilat amb un passat de crític literari -criteris que ja vaig explicar aquí– he trobat un llibre que m’ha agradat fins a l’entusiasme i he escrit el comentari que trobareu a continuació. Ahir me’l va publicar la bona gent de Vilaweb i avui el penjo a casa, a les Totxanes. Ja us
Aquest mes de març he publicat un total de catorze apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) “Contra el separatisme”, un gran article d’Albert Sánchez Piñol. (vegeu-lo aquí) * 2) Un home m’estima. (vegeu-lo aquí) * 3) Donar exemple. Novena carta a la meva néta. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Una hora i tres quarts