EL RACO DEL MENUT

El descans forma part de les necessitats bàsiques de les persones, dormir és necessari per recuperar-nos de la fatiga diària i així poder mantenir un bon estat de salut, tant físic com a mental.

A les llars d’infants i les escoles (P3) es treballa també aquest aspecte, i els educadors infantils hem d’establir un equilibri entre les activitats i els descansos combinant-los adequadament dins l’horari escolar.

Segons l’edat de l’infant varia el període de vigíla i no són les mateixes hores de son als 2 mesos que als 12, ni tampoc els rituals abans d’anar a dormir. 

Nadons de menys d’un any: no necessiten llum ni ajuda per adormir-se. Es preferible dormir en una habitació diferent a la dels pares. Les hores de son varien molt d’un mes a l’altra. Els nounats dormen aproximadament de divuit a vint hores distribuïdes durant tot el dia i que s’interrompen només per ser alimentats, canviats o acaronats. Dels 3 als 6 mesos dormen 16 hores, dels 6 als 9 , dormen 13/15 hores i dels 9 als 12 mesos, dormen 14 hores.

D’un a dos anys: Si els hi costa agafar el son poden estar intranquils i ploraners. És un bon moment per afavorir l’aprenentatge de dormir sense la presència de l’adult, llum, rituals… No obstant, abans d’anar a dormir poden tenir objectes que els ajudin per dormir com un xumet, un peluix, un mocador…

Dels dos als tres anys: Continuen demanant l’atenció de l’adult i s’han d’evitar les situacions de ritual. Dormen en un llit normal i en cas que els costi dormir s’han de valorar les necessitats individuals i evitar les migdiades llargues. A poc a poc es començará a deixar de tenir objectes inadequats per la seva edat (els xumets) i se’ls ha ha d’ajudar a trobar la manera que es relaxin i puguin adormir-se sols.

Cap als tres anys: Aproximadament en aquesta edat deixen de fer la migdiada degut a les seves necessitats i el canvi de ritme escolar. Han de tenir les hores de son nocturn adequades. Poden tenir por de tenir malsons i mostrar rebuig a dormir en llocs poc habituals. 

Als 4 anys: Són conscients que han d’anar a dormir malgrat els altres encara no hi vagin. Tenen recursos que els ajuden a agafar el son com per exemple que se’ls hi expliqui un conte, una cançó o necessiten dormir amb una nina o qualsevol objecte que mantigui una relació afectiva.

Als 5 anys: Poden tenir malsons més sovint i poden allargar el moment d’anar-se a dormir per por de patir aquest moment. Ja són més autonòms i poden desvestir-se, posar-se el pijama i organitzar el seu llit.

Als 6 anys: Són més conscients de la necessitat d’anar a dormir i poden demanar ells mateixos que tenen son encara que estiguin fent alguna cosa interessant. Tenen autonomia i es vesteixen i es desvesteixen sols.

ALGUNS CONTES INFANTILS PER ANAR A DORMIR

Amélie Graux, Editorial Joventut. Conte destinat per a infants de 6 a 18 mesos. Consta de paraules i de il·lustracions referides al moment d’anar a dormir.

VV.AA, Editorial Bruixola. Conte a partir de 9 mesos, estimula l’aprenentatge primerenc, toncant i manipulant diverses textures abans d’anar a dormir.

ANEM A DORMIR

Kathleen Amant, Editorial animallibres. Conte divertit que tracta sobre el moment d’anar a dormir.

Ed Vere, Editorial Juventut. Conte a partir de 3 anys, que pretén trencar el mite de que els monstres són dolents. 

A part d’aquests contes n’hi han de molts més que es poden fer servir pel moment d’anar a dormir, i també es poden explicar els contes populars de sempre com “La caputxeta vermella”, “En Patufet”, “La rateta que escombrava l’escaleta” etc…

Ui! S’ha fet molt tard i servidora se’n va a dormir…que tingueu tots una molt bona nit.

ML.