EL RACO DEL MENUT

Però com va sorgir tot això? No va ser fins a principis de S. XX que se li va començar a donar importància a l’infància però tot i així no es va culminar fins l’any 1989.

L’inspirador d’aquesta convenció va ser Janus Korczak (en realitat es deia Henrik Goldsmit) i va ser el pioner en plantejar la necessitat de protecció cap els infants. Betty Jean Lifton va congefir la Carta dels Drets de l’Infant a partir dels textos de Janus.

Però la Declaració dels drets de l’infant va ser redactada per Jebb i adoptada per la International Save the Children Union el 23 de febrer de 1923. Finalment, va ser adoptat íntegrament per l’organització de les Nacions Unides i es va concretar en un document, la Declaració de Ginebra (1924) que va evolucionar fins a convertir-se en la Declaració dels drets dels infants (1959) però van haver de passar 30 anys perquè el reconeixement és fes de forma internacional amb l’aprobació de la Convenció sobre els Drets dels infants (1989) però no va entrar en vigor fins el setembre de 1990, l’estat espanyol la va ratificar el 30 de novembre de 1990.

La Convenció Internacional dels Drets dels Infants, ha estat ratificada quasi universalment, i considera els infants com a subjectes de drets i responsabilitats. Consta de 54 articles en els quals se subratlla la responsabilitat principal de la família i la necessitat d’una protecció i unes atencions especials de l’infant tant abans del seu naixament com després.

Al any 1997 quasi tots els països excepte Somália i Estats Units ja havien ratificat la convenció. Tot i així, no ha suposat cap canvi transcent de les condicions d’una majoria d’infants del món que ni tant sols tenen satisfetes les necessitats bàsiques de supervivència o que pateixen explotació, abandonament, maltractament, etc.

Hi ha diversos organismes internacionals i ONG que s’han anat desenvolupant les últimes dècades que impulsen tota menra d’accions perquè el reconeixement dels drets dels infants sigui un fet, no només en l’àmbit legislatiu sino en la vida quotidiana dels infants del món, tant com dels països subdesenvolupats com dels més desenvolupats

Alguns dels drets que es recullen a la Convenció sobre els drets dels infants són els següents:

ARTICLE 5:

L’Estat té l’obligació de respectar els drets i fer complir els deures d’aquells que legalment són responsables de l’infant, per tal que l’infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

ARTICLE 6:

L’infant té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l’Estat és assegurar la seva supervivència i desenvolupament.

ARTICLE 7:

L’infant té dret a un nom des del seu naixament i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells.

ARTICLE 12

L’infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.

ARTICLE 24

L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària pera les futures mares , la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

ARTICLE 28

L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta , de fer que l’ensenyament superior sigui accesible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’infant.
 

Malauradament moltes coses no es cumpleixen fet molt entristidor, però des d’aquest humil blog vol fer una crida per intentar construir un món millor i tal com ens diu la il·lustració d’en Joan TuRu “Crearem un món nou , un món on hi cabran tots els nens”.
 
ML.