Les purgues són medecines o beuratges que es prenen per netejar el ventre. Ho sap tothom, però per si de cas. Un dels purgants més actius és l’oli que s’extreu de les llavors del ricí, principalment l’espècie Ricinus communis. Aquest producte era molt apreciat pels colpistes del trenta-sis, en concret pels falangistes, que en feien
Escoltant allò que diuen i atenent el que fan els governants principals de les illes nostres, hom diria que viuríem en un paradís idíl·lic si no fos per un grapat de mallorquins (i menorquins, eivissencs i formenterers) malentranyats, revoltosos i renouers que alliçonen les criatures que van a escola després d’espantar-les d’allò més, com si
El govern de José Ramón Bauzá té a punt, segons el vicepresident Antonio Gómez, l’esborrany d’un decret -que s’aprovarà aviat, diu- a través del qual es podran retirar els honors a aquelles persones distingides que hagin estat condemnades amb sentència ferma per motius relacionats amb la corrupció. La primera reacció a la lectura de la
Als dos anys, gairebé dia per dia (dissabte vinent, dia 15, els farà), del desgovern de José Ramón Bauzá, ningú no dubta que els seus eixos d’actuació es basen, primer, en atacar el més durament possible el català i la seva cultura i, segon, desballestar i estrangular els serveis públics de l’educació i de la
L’ànima de les coses es mor una mica cada dia quan la negror s’imposa. Contràriament, la por mai no dorm perquè pateix insomni i espanta el buit dels racons on s’amaga la bellesa, l’estranya beutat de les hores que no deixen empremta. L’hora foscant avorreix el poeta però excita els intemperaires.
L’Ajuntament de Montuïri, controlat pel Partit Popular, ha denegat a Memòria de Mallorca el permís per fer les tasques de prospecció arqueològica necessàries per trobar la fossa comuna on enterraren els republicans d’aquest municipi i de Campos assassinats el 1936. Ho ressenya l’”Ara Balears”. S’ha cobert de vergonya i d’oprobi, el consistori montuïrer. El partit
Fils de pensaments i de sang enllagrimada desafien el crepuscle de l’emoció incontinent. Ogres i monstres fugits de les rondalles i de fons monetaris reclamen carn tendra per pactar i dosar la felicitat dels infants i dels pobres. El pintor de les ombres ha deixat escrit en la llinda del temple dels mercaders: cada dia
Capvespre de dissabte afable i juganer que es creu d’estiu canicular, quan calla l’oratge. He passat per la plaça de toros i tot eren autocars, gent i policia. Es veu que la televisió alemanya ZDF hi grava en directe un programa que es diu Wetten Dass? O cosa semblant. No sé de què va, òbviament,
Bartomeu Rosselló-Pòrcel sabia que Maria del Mar Bonet cantaria els seus poemes i per això s’hi va mirar tant a l’hora de fer-los. “Fira encesa”, que la cantant presentà ahir a Palma, és un treball exquisit, pura delícia, que aplega tots els poemes del poeta de Ciutat que Maria del Mar ha musicat i gravat
El procés emancipatiu engegat en el Principat de Catalunya no té aturador i a Madrid –per personalitzar la resistència- ho saben cert. Clar que l’espanyolisme més fatxenda, legionari i espitregat, que no és poc, desbarra a les totes (com més bèstia sigui la niciesa, la intoxicació o la falòrnia contra la catalanitat, millor) i els
Can Alcover-Espai de Cultura va ser l’escenari de la presentació del llibre “Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972”, publicat per l’Editorial Moll. Hi prengueren part Sebastià Bennàssar, que ha tengut cura de l’edició, i Pilar Arnau, investigadora i historiadora de la literatura. També hi participaren alguns dels autors antologats com
Les primaveres a Can Gazà són molt generoses en oratges, colors i aromes però gasives en salut. Sovintegen les recidives i apareixen noves xacres que deixen els residents en estat lamentable. I els costa refer-se perquè la vulnerabilitat no perdona ni es pren cap respir. Tanmateix no tot és rampant: n’Ignasi –nom de carrer, evidentment-
Camina lentament amb les mans al darrere i carregat d’espatlles, com son pare i el seu avi. Tot ell indica que fa una eternitat que persegueix cues de somni i que espluga plaers antics, com sa mare i la seva àvia. Mai no ha temut la imaginació i se sent prou còmode amb la seva
L’institut d’Estudis Ilerdencs homenatja els 90 anys de Josep Vallverdú amb un “Passeig d’aniversari” que ocuparà tot enguany i abastant la totalitat del territori de parla catalana. Ahir aquest passeig va fer parada a Calaceit per parlar-hi, precisament, de llengua i territori. Hi van ser convidades la Federació Llull i l’Associació Cultural del Matarranya, participant-hi
Artèries de sorra i gel esperen el saurí. L’aire aixeca macolins que, voleiant, es comporten com raors tallant el cuir de les cabres més velles de la guarda delmada per la desgana del boc i aquests temps tan moderns que ha fet perdre les millors cabrides. Tot indica que els voltors no es torbaran a