marginàlies

L’ànima de les coses
es mor una mica cada dia
quan la negror s’imposa.
Contràriament,
la por mai no dorm
perquè pateix insomni
i espanta el buit dels racons
on s’amaga la bellesa,
l’estranya beutat
de les hores
que no deixen empremta.
L’hora foscant avorreix
el poeta
però excita
els intemperaires.