L’ànima de les coses
es mor una mica cada dia
quan la negror s’imposa.
Contràriament,
la por mai no dorm
perquè pateix insomni
i espanta el buit dels racons
on s’amaga la bellesa,
l’estranya beutat
de les hores
que no deixen empremta.
L’hora foscant avorreix
el poeta
però excita
els intemperaires.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!