marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de juny de 2013
0 comentaris
GOVERNANT A LA BIORXA
Escoltant allò que diuen i atenent el que fan els governants principals de les illes nostres, hom diria que viuríem en un paradís idíl·lic si no fos per un grapat de mallorquins (i menorquins, eivissencs i formenterers) malentranyats, revoltosos i renouers que alliçonen les criatures que van a escola després d’espantar-les d’allò més, com si fossin ogres escapats de les rondalles.
Els mateixos bàrbars que engatussen la bona gent illenca parlant-los de les excel·lències de la llengua que es parla aquí des de fa prop de vuit-cents anys.
Culpa seva i del català que imposen amb mà de ferro és l’intolerable fracàs escolar, el deplorable gruix de joves illencs que abandonen prematurament l’ensenyament secundari i el retard en tot i per tot que patim a les quatre illes. Ho ha dit en seu parlamentària la consellera d’Educació, Juana Maria Camps: els que fan guia del seu illenquisme polític irredempt volen reimplantar a l’arxipèlag el provincianisme més tronat, el retorn a les profunditats de la inòpia, la reculada al primitivisme i a l’art rupestre.
Culpa del català i dels que el parlen com si rosegassin ametlles (que te creus que te crec?) i l’ensenyen com si abessonassin una sitja és la malnutrició que comença a grimpar de valent per les escoles públiques de Palma. Maleïts catalanoparlantsaddictes! Per culpa seva l’arxipèlag presenta una taxa d’atur que supera àmpliament el 28%. Al nacionalisme illenc s’ha d’imputar el 25,8% de persones que sobreviuen en la pobresa i a risc de caure en l’exclusió social. Als mallorquinistes (res a veure amb el RCD Mallorca), menorquinistes, eivissenquistes i formenteristes hem de carregar el 20,6% de ciutadans de les Balears que proven de malviure per sota del llindar de la pobresa.
Quant als infants malnodrits detectats en algunes escoles públiques de Palma, els portaveus de l’Ajuntament de Palma i del Govern de les Illes s’han apressat a dir que “cap dels seus tècnics” han detectat cap cas de malnutrició. Caldria saber quin protocol han aplicat per arribar a aquesta conclusió tan terminant.
D’acord, no utilitzarem políticament aquests casos (tot i que es donin per culpa del nacionalisme illenc i del català que imposen), però hem de concloure que amb les dades referides anteriorment allò més probable és que d’infants mal alimentats i fins i tot desnodrits n’hi ha d’haver necessàriament. I no ens barallarem pel nombre: basta un únic cas per avergonyir-nos tots.
Dol, emprenya, encabrita, exaspera, però és així. I de res no valdrà lamentar-ho: cal posar-hi remei tot d’una sense esperar cap més informe. I el remei no sempre provindrà dels tècnics. I, molt menys, d’uns governs a la biorxa. No afluixem, per tant: acabem amb els nacionalisme illenc i amb els catalanoparlantsaddictes!
Culpa seva i del català que imposen amb mà de ferro és l’intolerable fracàs escolar, el deplorable gruix de joves illencs que abandonen prematurament l’ensenyament secundari i el retard en tot i per tot que patim a les quatre illes. Ho ha dit en seu parlamentària la consellera d’Educació, Juana Maria Camps: els que fan guia del seu illenquisme polític irredempt volen reimplantar a l’arxipèlag el provincianisme més tronat, el retorn a les profunditats de la inòpia, la reculada al primitivisme i a l’art rupestre.
Culpa del català i dels que el parlen com si rosegassin ametlles (que te creus que te crec?) i l’ensenyen com si abessonassin una sitja és la malnutrició que comença a grimpar de valent per les escoles públiques de Palma. Maleïts catalanoparlantsaddictes! Per culpa seva l’arxipèlag presenta una taxa d’atur que supera àmpliament el 28%. Al nacionalisme illenc s’ha d’imputar el 25,8% de persones que sobreviuen en la pobresa i a risc de caure en l’exclusió social. Als mallorquinistes (res a veure amb el RCD Mallorca), menorquinistes, eivissenquistes i formenteristes hem de carregar el 20,6% de ciutadans de les Balears que proven de malviure per sota del llindar de la pobresa.
Quant als infants malnodrits detectats en algunes escoles públiques de Palma, els portaveus de l’Ajuntament de Palma i del Govern de les Illes s’han apressat a dir que “cap dels seus tècnics” han detectat cap cas de malnutrició. Caldria saber quin protocol han aplicat per arribar a aquesta conclusió tan terminant.
D’acord, no utilitzarem políticament aquests casos (tot i que es donin per culpa del nacionalisme illenc i del català que imposen), però hem de concloure que amb les dades referides anteriorment allò més probable és que d’infants mal alimentats i fins i tot desnodrits n’hi ha d’haver necessàriament. I no ens barallarem pel nombre: basta un únic cas per avergonyir-nos tots.
Dol, emprenya, encabrita, exaspera, però és així. I de res no valdrà lamentar-ho: cal posar-hi remei tot d’una sense esperar cap més informe. I el remei no sempre provindrà dels tècnics. I, molt menys, d’uns governs a la biorxa. No afluixem, per tant: acabem amb els nacionalisme illenc i amb els catalanoparlantsaddictes!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!