marginàlies

No serà excessiu ni carregós recordar que les purgues provenen de purgar, verb molt generós, les diverses accepcions del qual giren al voltant de la neteja bé sigui corporal, moral, intel·lectual o d’altra naturalesa. Així, es poden purgar cereals o llegums i també purga la mar quan deixa a les platges residus marins barrejats. De la mateixa manera, es purguen les penes pels pecats o faltes que s’hagin comès.

D’un verb tan net com purgar i del substantiu que se’n deriva, purga, la política malauradament n’ha fet molt mal ús i a l’eliminació física o al confinament de l’adversari se li diu, també, purga. Són moltes les purgues al llarg de la història moderna, essent les més estudiades i comentades les dels nazis a Alemanya, les de l’estalinisme a Rússia, del maoisme a la Xina o del maccarthisme als EUA. És clar que Franco també purgà de valent i molt, en aquest sentit d’exterminar qui no es plegava als seus antulls.

En tot això he pensat aquests dies després de sentir la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Juana María Camps, parlant d’aturar l’adoctrinament que practiquen certs mestres i professors. L’adoctrinament es refereix, per si no ho heu detectat, a parlar en català als alumnes, a ensenyar-hi i a manifestar sense cap temença el seu arrelament a l’illa. El bauzanisme, ja se sap, no tolera res que sigui propi de les illes i molt menys aquells que parlen la seva llengua en tot lloc i moment, i per això ha iniciat les purgues.

El 90% de pares s’han decantat pel català a l’hora d’escolaritzar els fills que s’incorporen a l’ensenyament públic i concertat. Una dada incontestable i que per al Govern illenc és minoritària. I així ha de ser, seguint el deliri bauzanenc, perquè si són pocs els adversaris han de ser reduïts, purgats o depurats necessàriament. Tots els agents educatius (patronal, sindicats, pares i mares, professorat) han expressat a bastament el seu rebuig al decret de Tractament Integral de Llengües (TIL). És igual: són pocs, per a Bauzá; la majoria de totes les majories possibles estan amb ell, manifesta. Fins i tot ha fracassat estrepitosament la subvenció a l’edició de textos escolars en les “modalitats” catalanes de l’arxipèlag. Tant és, tothom –el tot de tothom- llevat d’un grupuscle rebentador, estan amb ell i el seu menyspreu al català, als catalanoparlants, a la ciència i al coneixement.

L’escomesa no és gens tova, com es veu. I el pitjor és que, pensant en les conseqüències d’aquestes impertinències, no em puc treure del cap un altre derivat de purga, purgació, i, en concret, en aquest substantiu en plural: purgacions.