marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de juny de 2013
0 comentaris

EL VELLARD QUE MAI NO TEMÉ LA IMAGINACIÓ

Camina lentament amb les mans al darrere
i carregat d’espatlles,

com son pare i el seu avi.

Tot ell indica que fa una eternitat

que persegueix cues de somni i que espluga

plaers antics,

com sa mare i la seva àvia.
Mai no ha temut la imaginació i se sent
prou còmode amb la seva presència

poc enamoradissa,

com la seva dona i un besavi que feia versos.

Els objectes més simples,

i pensa en un tinter o en una postal vella,

li alimenten tota mena de records i facècies,

com a sa germana engolida per un pou i

a un oncle que pretengué desafiar un tren.

Les cames li ranquegen massacrades

per la vellura i ell les espera,

com esperà inútilment

sa mare el retorn de son pare.

Sent com l’empaita el dolor del vençut

i somriu amb puteria:

mai no l’atraparà, per molt que corri,

car sap com desfer-se de l’ombra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.