marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
3 de juny de 2013
0 comentaris
EL VELLARD QUE MAI NO TEMÉ LA IMAGINACIÓ
Camina lentament amb les mans al darrere
i carregat d’espatlles,
com son pare i el seu avi.
Tot ell indica que fa una eternitat
que persegueix cues de somni i que espluga
plaers antics,
com sa mare i la seva àvia.
i carregat d’espatlles,
com son pare i el seu avi.
Tot ell indica que fa una eternitat
que persegueix cues de somni i que espluga
plaers antics,
com sa mare i la seva àvia.
Mai no ha temut la imaginació i se sent
prou còmode amb la seva presència
poc enamoradissa,
com la seva dona i un besavi que feia versos.
Els objectes més simples,
i pensa en un tinter o en una postal vella,
li alimenten tota mena de records i facècies,
com a sa germana engolida per un pou i
a un oncle que pretengué desafiar un tren.
Les cames li ranquegen massacrades
per la vellura i ell les espera,
com esperà inútilment
sa mare el retorn de son pare.
Sent com l’empaita el dolor del vençut
i somriu amb puteria:
mai no l’atraparà, per molt que corri,
car sap com desfer-se de l’ombra.
prou còmode amb la seva presència
poc enamoradissa,
com la seva dona i un besavi que feia versos.
Els objectes més simples,
i pensa en un tinter o en una postal vella,
li alimenten tota mena de records i facècies,
com a sa germana engolida per un pou i
a un oncle que pretengué desafiar un tren.
Les cames li ranquegen massacrades
per la vellura i ell les espera,
com esperà inútilment
sa mare el retorn de son pare.
Sent com l’empaita el dolor del vençut
i somriu amb puteria:
mai no l’atraparà, per molt que corri,
car sap com desfer-se de l’ombra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!