marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de juny de 2013
0 comentaris

PER A LA RESTITUCIÓ D’UN HONOR NO CALEN DECRETS

El govern de José Ramón Bauzá té a punt, segons el vicepresident Antonio Gómez, l’esborrany d’un decret -que s’aprovarà aviat, diu- a través del qual es podran retirar els honors a aquelles persones distingides que hagin estat condemnades amb sentència ferma per motius relacionats amb la corrupció. La primera reacció a la lectura de la notícia ha estat demanar-me per què només han de retirar les distincions per corrupció –i amb sentència ferma- i no per altres fets igualment reprovables, com el menyspreu al signes distintius d’aquesta terra nostra voltada de mar, per posar un exemple entre molts.

 

Afinant més en la reflexió m’he dit que molt malament ha d’estar una col·lectivitat que es veu obligada a dissenyar ordits jurídics que preservin la seva honra dels excessos i il·legalitats de persones que ha distingit, precisament, per la seva honorabilitat.
I encetat aquest fil, em deman seguidament a qui i perquè el nostre poble distingeix i fa servir de model a imitar. I més encara, qui proposa i qui decideix la concessió d’aquestes altes distincions.

Si no vaig errat, la Medalla d’Or de les Illes Balears s’instituí el 1983 i fins enguany se n’han concedides 67. Si atenem les Medalles d’Or del Parlament de les Balears, instituïdes el 2008, se n’han concedides 14. Les primeres s’atorguen a persones i entitats molt diverses; les del Parlament se centren molt més entre persones dedicades a la política, essencialment presidents i presidentes de la institució que les atorga.

La que origina la redacció del decret per poder retirar-les és la Medalla d’Or de les Illes concedida el 1998 als Ducs de Palma, any que també la reberen Miquel Batllori i Munné i Álvaro Santamaría Arández. Això no obstant, segons com vagin els diferents processos judicials en marxa, alguns receptors de la Medalla del Parlament l’hauran de retornar.

Tant si és una o sis contra vuitanta-una, val la pena tanta trescalamena? Es pensen que redactant aquest decret de retorn fan cap passa a favor de la transparència? De tota aquesta medallada (i que se’m perdoni l’expressió que no vol ser menyspreadora) ben poques han tengut accés a mecanismes generadors de corrupció i n’han sortit sollades.

D’altra banda, el país o els seus governs, honora com pertoca els que ha distingit? Ho dic perquè la primera Medalla d’Or de les Illes va ser concedida al Joan Carles I, Llorenç Villalonga, Francesc de B. Moll i Marià Villagómez. D’aquest darrer celebram el centenari del seu naixement. El Govern Bauzá, ha honorat com es mereix el poeta eivissenc?

L’honorabilitat d’un país no en coneix, de bastides legals i reglamentàries. Si és el poble que atorga aquestes distincions, no bastaria un acord parlamentari per restituir l’honor comú?

Passa, però, que aquest poble nostre no té prou sentit institucional, ans al contrari: no dóna la importància que es mereixen les institucions representatives. El sucursalisme polític que impera té aquestes coses i actua així, a cops de decrets i manaments.

Un poble que es reconeix i s’estima no premia atenent cap mena d’interès sinó per estrictes raons de decència humana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.