marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de juny de 2013
0 comentaris

EL SEGREST DE LA MEMÒRIA

L’Ajuntament de Montuïri, controlat pel Partit Popular, ha denegat a Memòria de Mallorca el permís per fer les tasques de prospecció arqueològica necessàries per trobar la fossa comuna on enterraren els republicans d’aquest municipi i de Campos assassinats el 1936. Ho ressenya l’”Ara Balears”. S’ha cobert de vergonya i d’oprobi, el consistori montuïrer.
El partit que el governa, aquí a Balears com a Madrid, està decidit a seguir segrestant-nos la memòria i a amagar-nos on tiraren ignominiosament els cossos d’aquells que es mantingueren lleials a la república.
Considera el batle de Montuïri, Jaume Bauçà que “la competència per a l’autorització o no de prospeccions arqueològiques correspon, a més del propietari del terreny, al Consell de Mallorca, que necessitarà els estudis científics previs que avalin la conveniència de les actuacions“. I rebla el clau així: “Sense aquests estudis, pensam que el cementeri és un lloc considerat sagrat per molta de gent i que només s’hi ha d’actuar en casos fonamentats“. Queda clar que, per al batlle de Montuïri, la recerca de montuïrers desapareguts no és cap “cas fonamental”.
En els països on hi regna la dignitat, la justícia ha passat comptes amb tots aquells que, emparats en governs autoritaris, gratuïtament torturaren, segrestaren i mataren. A l’Estat espanyol, 38 anys després de la mort del dictador i pel que fa als tropells que cometé el seu règim, seguim com si visqués, encara; com si la contesa civil no s’hagués acabat.
De fet, abans i tot de la promulgació de la Constitució, el 15 d’octubre de 1977, les Corts aprovaren la Llei d’Amnistia que, en el seu article primer fixa clarament que queden amnistiats “Tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes realitzats amb anterioritat al dia quinze de desembre de mil nou cents setanta-sis”. D’aquesta manera, el franquisme i les seves atrocitats restaven estalvis de qualsevol judici.
Paradoxalment, denou mesos abans d’aprovar-se aquesta llei, el març de 1976, l’Estat espanyol va signar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l’ONU, que és incompatible amb qualsevol mena d’amnistia per a delictes contra els drets humans.
El Grup de Treball de Desaparicions Forçades o Involuntàries de l’ONU visitarà l’Estat espanyol per intentar resoldre casos concrets de desaparicions. En un estat inequívocament democràtic i just, la visita d’aquest grup seria vergonyant; aquí serà convenientment tractada pels tertulians més reaccionaris, l’opinió embrutidora dels quals serà prou amplificada.
El guerraincivilisme, setanta-quatre anys després d’acabada la Guerra, segueix soscavant la dignitat i el bon nom dels qui moriren defensant els valors suprems i atrevits de la solidaritat, la formació, la cultura i la democràcia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.