marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de juny de 2013
0 comentaris
PARLANT DE LLENGUA I TERRITORI A CALACEIT
L’institut d’Estudis Ilerdencs homenatja els 90 anys de Josep Vallverdú amb un “Passeig d’aniversari” que ocuparà tot enguany i abastant la totalitat del territori de parla catalana. Ahir aquest passeig va fer parada a Calaceit per parlar-hi, precisament, de llengua i territori. Hi van ser convidades la Federació Llull i l’Associació Cultural del Matarranya, participant-hi Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural), Joan F. Mira (president d’Acció Cultural del País Valencià), Jaume Mateu (president de l’Obra Cultural Balear) i Juan Miguel Gràcia (membre de l’Associació Cultural del Matarranya).
La taula rodona va ser moderada pel periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, i presentada pel director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Josep M. Solé i Sabaté. El batlle de Calaceit, José Mª Salsench Mestre, donà la benvinguda als assistents i Rosa Pujol, vicepresidenta de la Fundació Pública Insitut d’Estudis Ilerdencs, clogué l’acte.
Es parlà de la situació del català en tots els seus territoris evidenciant-se els atacs que pateix en tots ells, especialment a la Franja, al País Valencià i a les Balears. A la bel·ligerància dissortadament antiga al País Valencià, s’hi ha afegit en pocs mesos l’extrema agressivitat anticatalanista de J.R. Bauzá i el Govern d’Aragó amb la promulgació de la Llei de Llengües, que, a més d’abandonar l’aragonès, converteix el català parlat a la Franja en LAPAO.
Del debat se’n pot extreure que la voluntat del Partit Popular, dominant a l’estat, a Aragó, al País Valencià i a les Illes Balears, és constrènyer la parla catalana a l’estricte territori del Principat. Fent desestimar el català -a través de lleis injustes i altres decretades- a la resta de territoris on es parla històricament, pretenen afeblir el procés emancipador del Principat, d’una banda, i d’altra, desactivar les reaccions favorables a aquest procés en la resta de països de parla catalana.
Es reafirmà que la nació catalana s’estén fins on ho fa la seva llengua, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar; i que si una part d’aquesta pàtria es converteix en estat -el Principat- no significarà que a la resta es deixi de parlar català. Tanmateix, el que es pretén es reduir la nació al perímetre administratiu del Principat.
Es parlà de la situació del català en tots els seus territoris evidenciant-se els atacs que pateix en tots ells, especialment a la Franja, al País Valencià i a les Balears. A la bel·ligerància dissortadament antiga al País Valencià, s’hi ha afegit en pocs mesos l’extrema agressivitat anticatalanista de J.R. Bauzá i el Govern d’Aragó amb la promulgació de la Llei de Llengües, que, a més d’abandonar l’aragonès, converteix el català parlat a la Franja en LAPAO.
Del debat se’n pot extreure que la voluntat del Partit Popular, dominant a l’estat, a Aragó, al País Valencià i a les Illes Balears, és constrènyer la parla catalana a l’estricte territori del Principat. Fent desestimar el català -a través de lleis injustes i altres decretades- a la resta de territoris on es parla històricament, pretenen afeblir el procés emancipador del Principat, d’una banda, i d’altra, desactivar les reaccions favorables a aquest procés en la resta de països de parla catalana.
Es reafirmà que la nació catalana s’estén fins on ho fa la seva llengua, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar; i que si una part d’aquesta pàtria es converteix en estat -el Principat- no significarà que a la resta es deixi de parlar català. Tanmateix, el que es pretén es reduir la nació al perímetre administratiu del Principat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!