JORDI SURINYACH

Tothom sap que les enquestes són maquillades pel qui les demana i paga, però gairebé sempre assenyalen quines són les tendències de vot. Avui que s’han convocat eleccions a Catalunya – les més importants des del restabliment  del Parlament -,  i falten menys de dos mesos per votar, ja han estat quatre els diaris que han encarregat i publicat estudis demoscòpics. Dos són mitjans de Madrid i dos de Barcelona, amb lectures ben diferents. El diari de dretes espanyol  “El Mundo” (el mateix que vol posar en Mas a la presó) pronostica un lleuger avanç de CIU, amb dos o tres escons més a sumar als seixanta-dos actuals, afirmant que es troba lluny de la majoria absoluta ( curiosa interpretació ja que només li faltarien tres per aconseguir-ho) pronosticant una pujada  del PP i d’ERC i una caiguda del PSC. L’enquesta del diari més espanyol i més de dretes que l’anterior, parlem ara de la publicada a “La Razón” (propietat del Grup Planeta del Sr. Lara, que diu voler emportar-se el negoci fora de Catalunya en cas d’un referèndum favorable a la independència ) pronostica  un retrocés de CIU – fins a quatre escons i tres punts del percentatge de vot -, un augment del PP, ERC i d’ IC i el manteniment del PSC i de Ciutadans. SI perdría la seva representació parlamentària i entraria el partit xenòfob PXC. Tot plegat, segons aquest diari, suposaria que el gir de Mas a favor del dret a decidir comportaria un càstig electoral, tot i la majoria clarament sobiranista que hi hauria al parlament. Però vet aquí que les enquestes dels dos diaris de Barcelona – ambdós gens proclius ni favorables a la independència del país -, preveuen resultats radicalment diferents. “La Vanguardia”, diari de la dreta  i portaveu mediàtic de les aspiracions d’una part de la burgesia catalana, assenyala en la seva enquesta, que CIU es troba molt  próxima a la majoría absoluta, pujant cinc escons (a només un de la majoria), ERC en guanyaria només tres, ICV aumentaría en dos i  SI es mantindría amb tres. Resultats que fa pensar que el pol sobiranista guanyaria clarament, però amb una total hegemonia de la coalició del President Mas, que tindria gairebé les mans lliures per encarar qualsevol procés. El  PSC baixaria i molt,  perdent set escons, i el PP també aniria a menys obtenint quinze escons. Ciutadans, més o menys es mantindria igual. El diari més proper a la socialdemocràcia  del PSC, parlo naturalment del “Periódico”, treu avui una enquesta amb un resultat similar a la Vanguardia – si bé atorga una mica menys d’escons a CIU i el PP, un clar augment a ERC, similars resultats al PSC i petit augment, però ben significatiu, d’ escons a Ciutadans i SI,  fent la interpretació en la pròpia portada, que la majoria de Mas dependrà de l’independentisme, amb un clar intent d’aconseguir així  mobilitzar l’electorat metropolità del PSC, amb la finalitat de reforçar aquesta posició política. El maquillatge de cada enquesta és evident tot i que marca similar tendències de vot. Com que jo tampoc soc imparcial, els que ens mantenim favorables a  la sobirania  interdependent, volem l’ estat propi, la plenitud nacional o per dir-ho curt i ras la independència, faríem bé de concloure el següent: 1)  No hi ha de moment, ni es detecta per ara, cap càstig a CIU pel seu actual sobiranisme. 2) El PP i Ciutadans seran els principals dipositaris del vot  més clarament espanyolista, que si no el mobilitzen  els impedirà un augment significatiu de vot. 3) El punt débil del “pol independentista conseqüent ( ERC,SI, DC i RCAT)” podria ser la seva manca d’unitat, més tenint en compte que cal veure a on aniran els vots del sector catalanista del PSC, quin diputats poden desaparèixer definitivament de l’escenari parlamentari. 4) Lligat amb el punt dos, les enquestes encara no detecten la possible mobilització del vot suposadament espanyolista, pel que els grups pro referèndum hauran de continuar essent molt curosos i tenir molt de tacte amb aquests sectors, per aconseguir sumar-ne una part, assolint la neutralitat de la resta. 5) I precisament aquesta neutralitat que fins ara es ben visible, és curiosament el que fa que el PSC pugui tenir el pitjor resultat de la seva història. Finalment el més important és que el vot de la por, de moment no sembla que funcioni a Catalunya i que Mas amb el seu discurs propositiu, europeu i en positiu surt clarament com a guanyador. Però com que amb dos mesos encara pot passar de tot, cal tenir en compte que en campanya,  com gairebé succeeix sempre, els possibles  guanyadors no han d’equivocar-se en l’estratègia i només cal que mantinguin la que tant bons resultats els hi  està donant, amb una escrupolosa defensa del sentit  democràtic del dret a decidir.