JORDI SURINYACH

La secció de Mataró de “Solidaritat Catalana per la Independència, en va demanar si podia fer la presentació del darrer llibre de Jaume Renyer a la seva seu local. Tot  i no ser-ne afiliat i no compartir  part de la seva pràctica política i parlamentària, vaig acceptar la petició, perquè crec que els partidaris de la independència hem de construir, el més aviat possible, vies de col·laboració en un moment en que els partidaris de l’estat propi estem cridats a  assolir una majoria electoral i poder compartir un programa comú per a fer possible el desplegament efectiu del dret d’ autodeterminació durant la propera legislatura. Les aportacions de Jaume Renyer en el terreny ideològic i jurídic, han estat fonamentals per arribar on ara ens trobem. El llibre, és un recull dels articles i comunicacions d’en Jaume  durant els darrers  cinc anys. Especialment m’ han interessat les propostes sobre el qui, el què i el com s’ haurà d’ exercir el dret a l’autodeterminació a Catalunya, tenint en compte el seu coneixement profund i rigurós dels  textos legals i jurisprudencials que sobre aquesta qüestió existeixen a nivell internacional, tractant-se d’un dels principals experts del país en la matèria. Es especialment interessant el seu singular anàlisi del progressisme anacional que ha estat hegemònic en els darrers trenta anys a la Catalunya autònoma, que  veu còmplice del que anomena “integrisme d’ estat”(espanyol). Finalment la  seva aportació a la renovació del pensament republicà – que comparteixo com a lliurepensador -,entès com alternativa a una esquerra sucursalista  dedicada a invocar abstraccions internacionalistes per esclafar  les diferencies nacionals, li permet fer una crítica radical al que anomena “partits d’ ordre”. Jaume Renyer, ferm defensor del drets dels jues a tenir el seu estat, veu un cert paral·lelisme  entre els contraris a l’independentisme català i l’antisionisme avui hegèmonic en certes progressies, tot i que en aparença suposa contradir la seva  crítica als partits d’ordre, atès que  surt en  defensa d’ Israel que molts consideren  un “estat d’ ordre” dins de Palestina. Tot i el seu interés, potser per deformació professional, m’ha interessat menys el seu relat sobre  la pisologia col·lectiva dels catalans, tot i reconeixent  la importància de l’ etnopsiquiatria en la vida col·lectiva dels pobles i les nacions. El patriota Renyer és de ben segur un personatge polèmic que no és mossega la llengua, com vaig poder copsar quan junts compartíem militància republicana.