Teníem que anar a la marxa del lloc on – en sentit figurat -, va començar l’onada sobiranista que finalment s’ ha convertit en “tzunami”, i així ho hem fet. A dos quarts de vuit en punt del matí, ens trobaven a la riera tot esperant – acompanyats d’un miler i escaig de marxaires -, que finalment es donés la sortida a la trenta quatre edició de la Marxa Popular Termes d’ Arenys de Munt. El recorregut dúns vint-i-quatre kilòmetres, l’hem fet l’Aina, la Mar, en David, l’Alfons, en Xavier, en Jordi, l’ Antonio i jo mateix, ha començat davant de l’església, per tot seguit agafar l’ ample camí que mena a la Mare de Déu de Lourdes i que continua en llarga pujada constant fins a creuar per sota el coll els tres cims del Montalt per la Pedra de la Ferradura. Just aquí hem canviat de vessant, i ens hem permès trotar fins a la Creu de Rupit per després – ara caminant -, pujar al coll del Pi
de Bouac i , seguir el sinuós sender que surt a Collsacreu. Passem pel mig de
la urbanització, fins a sortir per un sender que mena al Pla de les Bruixes. Ara
tornem a trotar per sota de la serra de Ca l’Oller – per un bonic camí húmid i
ombrívol – girant prop del final en direcció al Turó d’en Noé i baixar per la Serra dels Termes, fins entrar al poble d’ Arenys de munt, pel costat contrari d’on al
matí hem iniciat la marxa. Unes quatre hores i quart de marxa caminant de pujada i trotant a moltes baixades.