Des que a mig matí del dimarts vaig fer pública en aquest Bloc i a les xarxes socials la notícia del naixement de la Mila, la nostra primera néta, hem rebut una enorme quantitat de felicitacions per totes bandes. En la impossibilitat de poder respondre de manera individualitzada a tanta gentilesa i a tantes mostres d’estimació l’A. i jo
Amb la satisfacció, l’orgull i l’emoció que ja podeu imaginar l’A. i jo us anunciem que a les 4 i 20 de la matinada del diumenge va nàixer la nostra primera néta. És una perfecta combinació de pare català i mare bretona que, n’estem convençuts, farà tronar i ploure. Benvinguda a casa, Mila!
(Anys 1955-1960) Me’n recordo de quan, amb la mare, anàvem a l’adroguer del carrer de Valldonzella i compràvem una paperina de terra d’escudella per netejar les cassoles, olles, pots i altres estris de la cuina. La terra d’escudella -que l’adroguer ens servia a granel amb una pala petita- era exactament el que el seu nom indica:
Una de les coses per les quals em considero persona afortunada és l’oportunitat que vaig tenir el 1990 -ja fa, ai las!, una pila d’anys- de viure de prop els començaments d’una aventura extraordinària: la posada en marxa de la versió catalana del joc de l’Scrabble. He parlat d’una aventura extraordinària perquè el cert és que
Ahir el portal digital de cultura Núvol.com va publicar un article meu sobre els suplements literaris. Per imperatius de composició de la pàgina del portal vaig haver de reduir el títol -que era el de l’apunt d’avui- i va aparèixer sota el nom de “Capelletes”. Ara que l’accés ha desaparegut de la pàgina principal us reprodueixo aquí el text: Calen, encara, els
Avui mentre sopàvem la mare ens ha dit que feia un any que l’avi se n’havia anat a viure a la seva estrella i s’ha posat molt trista. De seguida el pare li ha tocat el clatell com fa amb mi o amb l’Edgar quan tenim mal o ens fa por alguna cosa i ens posem a plorar. Després ens ha
Aquest text va sortir publicat al portal “Núvol. El digital de cultura” el diumenge passat. És la primera vegada que col·laboro amb aquesta nova plataforma d’informació cultural a la xarxa i espero que no sigui l’última. “Sense entrar en consideracions futbolístiques, el canvi del bagenc Pep Guardiola per l’empordanès “Tito” Vilanova a la banqueta del Barça comporta
(Anys 1955-1960) Me’n recordo que quan jo era petit força gent emmalaltia d’una cosa molt misteriosa. Es deia -o així m’ho semblava- “la pendis”… (n’hi ha més) Me’n recordo que quan jo era petit força gent emmalaltia d’una cosa molt misteriosa. Es deia -o així m’ho semblava- “la pendis” i els afectats no es lliuraven de passar per l’hospital on en la majoria dels
(La sèrie s’acaba ara i va començar aquí) * El dia de Sant Jordi de 2003 -any d’eleccions al Parlament de Catalunya, per cert- La Vanguardia informava sobre la presentació del manifest “Per una nova etapa cultural a Catalunya” (vegeu-lo aquí). Un text en el qual, entre altres consideracions, uns quaranta creadors i intel·lectuals catalans demanaven a les institucions públiques una major atenció a la
(La sèrie comença aquí) Tot i que la meva dèria arxivadora fa que l’eliminació de qualsevol paper que guardo en les meves carpetes em dolgui com si m’arrenquessin un queixal de viu en viu, he de confessar que a partir d’algun moment que situaria entre 2005 i 2006 vaig adoptar dues decisions relacionades amb els denominats Imparables de les quals fins ara
(La sèrie comença aquí) Estic segur que molts dels lectors d’aquesta sèrie no recorden o, senzillament, desconeixen com varen ser de poc afortunades les primeres passes públiques de “Les veus del Pamano”, la gran novel·la de Jaume Cabré. El dia 17 de novembre de 2003 es va reunir el jurat del premi de narrativa Pin i Soler, dotat amb 18.000
Aquesta setmana la gent del Grup de Periodistes Ramon Barnils ha presentat al Col·legi de Periodistes de Barcelona l’Anuari Mèdia.cat, una publicació amb un subtítol d’allò més eloqüent: “Els silencis mediàtics de 2011”.De fet aquest és el segon any que publiquen el llibre i aquesta vegada han comptat, com l’any passat, amb el suport de la Fundació
(La sèrie comença aquí) * El desig de tenir un premiat amb el Nobel de literatura que pertanyi a l’àmbit lingüístic català no és pas nou d’aquests darrers anys, desenganyem-nos. Potser el que hi ha ara, en contrast amb les èpoques anteriors, és més tribunes per parlar-ne. Més ressò mediàtic, com se sol dir, però res
El passat mes d’abril vaig publicar un total de divuit apunts. Els 10 més visitats varen ser aquests: * 1) Sant Jordi 2012: les meves recomanacions literàries. (vegeu-lo aquí) * 2) Sobre les recomanacions de Sant Jordi que aviat penjaré. (vegeu-lo aquí) * 3) El Camí de Sant Jaume (“per agrum”). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Us