Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

25 de maig de 2011
0 comentaris

Esquerra erra.

Una de les frases de Joan Puigcercós quan va comparèixer el dilluns passat davant de la premsa (vegeu-la aquí) per anunciar que plegava em va recordar una escena que vaig viure fa tres anys i que de seguida explicaré. La frase de Puigcercós -un bon diagnòstic, al meu parer- és aquesta: “Durant aquests anys de govern del tripartit a ERC hem donat la sensació d’estar instal·lats a les institucions”(n’hi ha més)

I ara l’escena que m’ha evocat. Es veu que per aquells dies d’ara fa tres anys jo havia escrit algun apunt en to crític cap al tripartit i a l’hora d’esmorzar em va venir a trobar un company de feina que seguia -qui sap si encara les segueix- aquestes Totxanes.

L’individu era militant d’Esquerra -i no dels de base, precisament- i em va venir a dir que potser havia estat massa dur, jo, amb el meu comentari. “Com ens veus?”, va ser la seva pregunta concreta.

“Ja que m’ho preguntes et diré que us veig amb un problema que em sembla que us costarà de resoldre: justificar davant de l’electorat per què un partit independentista aprofita la força dels seus vots per fer president José Montilla”. En sentir això el meu interlocutor es va alçurar: “No em diràs que ets dels que creuen que pel fet de ser andalús ja no té cap dret a ser president de Catalunya”.

“No és un problema de partida de naixement, company. És de perfil polític. I d’actituds. Potser m’equivoco, però tinc la impressió que us costarà moltíssim convéncer els ciutadans que darrere d’aquesta decisió hi ha alguna cosa més que el desig de mantenir-vos en el càrrec quatre anys més”, li vaig respondre.

Potser no s’esperava la meva sinceritat, però el cert és que va estar una estona llarga rumiant el que li acabava de dir i preparant alguna argumentació. Al final, a mitja veu, gairebé com adreçant-se més a ell mateix que a mi, vaig sentir que deia “¿Què menys que demanar dues legislatures per consolidar una acció de govern?”

Vaig intuir que la conversa havia arribat a la seva fi i vaig pagar el cafè amb llet i el tallat. Al meu interlocutor ja fa un any i mig que li he perdut el rastre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!