Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

17 de maig de 2011
1 comentari

Me’n recordo (17).

(anys 1953 i 1954)

Me’n recordo de la meva àvia quan triava llenties. Era una de les poques ocasions que el llum del menjador d’aquell fosc principal del carrer Diputació s’encenia amb totes les bombetes alhora.

Aleshores l’àvia estenia per damunt de l’hule de la taula el contingut de la paperina de llenties que acabava de comprar i separava una per una les pedretes que el de la botiga hi havia colat per falsejar el pes. Talment com el raig d’aigua que el bodeguer incorporava a la bóta del vi per allargar més la durada del producte.

Un cop esporgades les llenties les recollia a grapats i les feia dringar damunt d’un plat. Després apagava el llum i se n’anava cap a la cuina a llençar les pedres a les escombraries amb l’acompanyament d’uns quants remucs a mitja veu contra l’honorabilitat de tots els botiguers del barri.

Alguna vegada el rellotge de la paret -el mateix que ara presideix el menjador de casa meva- s’afegia a la festa amb un seguit de campanades greus que feien un harmònic contrapunt amb el so agut i alegre, metàl·lic gairebé, de les llenties contra el plat.

—————————————————————————————–

(Trobareu tots els “Me’n recordo” aquí i també a la columna de categories que teniu just a la dreta de la pantalla)

  1. Jo també havia triat llenties, però creia que la presència de pedretes era un fet inevitable (havien passat el sedàs degut a la seva mida), no un frau. Potser els de casa també ho consideraven com vostè, i ja se m’ha oblidat.
    Això m’ha fet pensar en una altra d’aquestes feines diguem-ne “de sobretaula”, relacionades també amb el menjar: desgranar pèsols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!