Abans d’ahir es va morir el nostre veí Carles Llach. Tenia 69 anys i des de feia mesos arrossegava la malaltia que finalment ha acabat amb la seva vida. Un final previsible tot i que, pel que sembla, ha arribat abans del límit de temps que els metges havien calculat. El seu pis és el que està just damunt del nostre. La parella
(Aquí parlo de la revista) Com deia ahir en acabar l’apunt la perla que complementa el número especial de juliol de la revista Enderrock és un disc que es titula “Submarí Pop. Tribut català a The Beatles” i que aplega divuit cançons… més una sorpresa final. Caldria acotar, però, el concepte de “tribut català” ja que, tal com explica la revista, el
Ara que ja ha arribat als quioscos començaré aquest apunt aconsellant-vos que us afanyeu a fer-vos amb un exemplar del número de juliol de la revista Enderrock (vegeu aquí) dedicat als Beatles. El motiu d’aquest homenatge és doble. Per una banda perquè enguany es compleix mig segle que Stu Sutcliffe i John Lennon varen batejar el seu grup
Els seguidors d’aquestes Totxanes hauran detectat que gairebé mai m’acullo a la moda del llenguatge no sexista. Una moda que potser sí que deu ser políticament correcta però que, vistos els usos i els abusos que en el seu nom s’arriben a perpetrar, em sembla una mostra més de la immensa tonteria i manca de substància que ens envolta a
Ara ha fet justament 25 anys que Miquel Pujadó va començar a publicar (i encara continua) a la revista Serra d’Or la secció “A puntades de veu”, dedicada a parlar de la cançó catalana i, per extensió, de tot allò que es cou, ençà i enllà del nostre territori, en el món del que acostumem a denominar
Punt i a partSalvador Cardús(Publicat a l’AVUI del 4 de juliol)(Il·lustració de Cristina Losantos) Tot és més clar. Els dos partits grans del Parlament de Catalunya, PSC i CiU, amb la inestimable companyia d’ICV, i a la desesperada, volien retardar la sentència cantada del Tribunal Constitucional fins després de la convocatòria electoral. L’objectiu? Poder-hi arribar
Aquesta nit, cap a quarts d’onze, farà quaranta-cinc anys exactes que vaig tirar la fotografia que il·lustra l’apunt d’avui (que, per cert, podeu veure en format més gran si activeu l’arxiu que trobareu al final de l’apunt). Ja ho vaig explicar en una altra ocasió aquí mateix (vegeu-ho): jo vaig tenir la sort de ser a la Monumental, acompanyat per ma mare i
Avui, primer dia de juliol, fa exactament vint anys que Màrius Serra va substituir el gran Tísner en la responsabilitat de confegir l’encreuat diari en català a La Vanguardia. Com vaig explicar ja fa temps (vegeu aquí) vaig tenir la immensa sort de ser testimoni del moment en què Tísner li va proposar que ocupés la