Gràcies al bloc “Flux”, de l’amic Jaume Subirana (vegeu aquí), descobreixo una petita meravella que no em resisteixo a reproduir. Es tracta de la pel·lícua “Barcelona en tramvia” que l’any 1908 va filmar Ricardo de Baños i que podreu veure aquí. És un trajecte filmat des de la cabina del conductor d’un tramvia que comença al passeig
Encara que no ho sembli a casa ja som a Sant Jordi. Vull dir que, com cada any per aquestes dates, els qui ens dediquem a parlar de llibres en els mitjans comencem a viure de ple el fenomen de Sant Jordi i tot el que comporta. Els paquets amb novetats de les editorials arriben més sovint que la resta de l’any i,
El vell i bon amic S. m’envia un correu en el que m’expressa la seva sorpresa pel fet que no hagi fet cap referència en aquestes Totxanes a la derrota del Barça del dissabte passat. L’amic S. és perico i dels de carnet. No sé si n’és prou conscient però jo el veig com el perico típic: des
Florilegi de definicions aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Dama de Hierro: CANARIA * Grup que ultrapassa el que és nou: DESENA (MS) * Dibujos edificantes: PLANOS (n’hi ha més) * Nos hace abrir la boca para digerir la lata: BOSTEZO * En general, magre: PRIM (MS)
Ja sé que l’ofici de profeta no és dels que més m’escauen però ja m’atreveixo a assegurar ara mateix que en la meva llista de discos catalans preferits entre els editats el 2009 serà present “Fonografies”, el disc que acaba de publicar el senyor Víctor Bocanegra. I a més a més en una posició ben destacada. I
Ves quines casualitats… Ara fa justament tres anys, gairebé dia per dia, vaig publicar aquí mateix una sèrie de quatre apunts (vegeu-ne aquí el primer) amb el títol “Amic Enric (Barbat)” dedicats, com no podia ser altrament, a aquest veterà membre dels Setze Jutges del qual he estat un seguidor fidel tot i la distància -ja fa molts
Té molta raó la senyora Mònica Terribas, directora de TV3, quan diu que la televisió pública de Catalunya no pot deixar d’informar sobre la cantant Madonna, els seus discos i les seves gires internacionals. És clar que no. De fet, ho és tant, de clar, que no recordo que ningú hagi formulat a TV3 cap mena de retret en aquest
* Serrano: M’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Serrano, rector de la parròquia de la Vila Olímpica i germà d’en Josep, també capellà i membre de l’equip que l’A. i jo ens vàrem trobar al Guinardó l’any 1972 quan, en casar-nos, vàrem anar a viure-hi. Ja vaig explicar (vegeu aquí) algunes coses de l’equip
La idea m’ha arribat per dues vies diferents i, per tant, no faig més que rebotar-la i, en la mesura del possible, amplificar-ne l’abast. Sembla que una de les retallades -no pas l’única, val a dir- que prepara el Tribunal Constitucional d’Espanya al projecte d’Estatut de Catalunya -altrament conegut com “l’Estatutet”- va en la línia de treure-li el rang
(Avís: el drama comença aquí) Tercer dilluns de febrer. Reprenc la percaça del disc de Mazoni i ara hi afegeixo també el “Fonografies” de Víctor Bocanegra, presentat ahir a Luz de Gas i segons totes les promocions ja al carrer. * Visita a can Castelló: continuen igual que fa vuit i quinze dies. Mazoni està demanat
1a) Aquests dies que he estat amb grip he acabat veient-ho clar: en Basté, suportable la poca estoneta que el sento cada matí abans d’anar a treballar, agafat en llarga durada és inaguantable. Tanta prepotència i tant “col·leguisme” m’embafen cosa de no dir. El forat deixat pel Bassas encara està per omplir. I, vist el panorama, n’hi ha per temps. 2a) No entenc l’escandalera organitzada arran d’un anunci
Deu ser la grip que em té reclós a casa i amb febre durant tota la setmana però entre ahir -que vaig recordar Ermengol Passola- i avui -que evocaré Carles Sabater- veig que aquestes Totxanes estan agafant un to necrològic necessari de vegades perquè a la vida hi ha d’haver de tot però que procuraré aturar aquí.
Vaig conèixer Ermengol Passola un dia de juny de 1991 a casa del professor i crític literari Ramon Pla i Arxé. El motiu de la trobada era la preparació d’algun tipus d’activitat en reconeixement de Joan Triadú i amb l’excusa, si és que calia, que poques setmanes després, el 30 de juliol més concretament, complia 70 anys. A més
(La sèrie comença aquí)Serà una mania, ho admeto, però quan un disc m’interessa vull comprar-lo així que surt. No vint dies després. I això és el que falla en els discos catalans. O almenys en la majoria dels discos que a mi m’interessen. Certament quan Els Pets, Lax’n Busto o Maria del Mar Bonet treuen disc