Totxanes, totxos i maons

El vell i bon amic S. m’envia un correu en el que m’expressa la seva sorpresa pel fet que no hagi fet cap referència en aquestes Totxanes a la derrota del Barça del dissabte passat.

L’amic S. és perico i dels de carnet. No sé si n’és prou conscient però jo el veig com el perico típic: des de fa uns anys abomina en públic i en privat de la política del president Sánchez Llibre…  (n’hi ha més)

… té assumit que allò que estan construint entre Sant Joan Despí i Cornellà pot ser el millor estadi de la segona divisió i el seu únic objectiu és fer-li la llesca al Barça tantes vegades com sigui possible. 

Poc acostumat, doncs, a menjar calent aquests dies l’amic S. està gaudint d’unes alegries que en la vida del perico militant arriben de manera molt dosificada.

Jo, francament, no em sento empès a exposar aquí la meva opinió -els seguidors de les Totxanes hauran vist que jo, és clar, sóc del Barça però que els avatars futbolístics no solen ser tema habitual d’aquest Bloc- però ja que me la demana li diré que em mantinc a l’espera de quin Espanyol serà el que s’enfrontarà dissabte vinent al Real Madrid, el “equipo amigo”.

¿Veurem l’Espanyol dropo de les èpoques Tintín i Mané o serà l’equip mossegador que el senyor Pochetino -aquest xicot amb aspecte de tenir problemes amb el xampú- ha muntat en els darrers partits?

Ho veurem ben aviat i sortirem de dubtes. Bé… de veure-ho jo no crec que el vegi. Desconec si televisaran el partit però al menjador de casa només es veu el Barça. I el Puyal per la ràdio, és clar. Ja ho llegiré l’endemà als diaris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!