Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

14 de febrer de 2009
0 comentaris

Basté, les Bahames, Clapés i Puyal (quatre reflexions febrils).

1a) Aquests dies que he estat amb grip he acabat veient-ho clar: en Basté, suportable la poca estoneta que el sento cada matí abans d’anar a treballar, agafat en llarga durada és inaguantable. Tanta prepotència i tant “col·leguisme” m’embafen cosa de no dir. El forat deixat pel Bassas encara està per omplir. I, vist el panorama,  n’hi ha per temps.

2a) No entenc l’escandalera organitzada arran d’un anunci del Patronat de Turisme de Girona que, pel que sembla, va sortir amb una fotografia de les Bahames. És una cagada però, de debò n’hi ha per tant? Des de quan li demanem veracitat a la propaganda?  (n’hi ha més)

3a) Malgrat la presència sempre ponderada del senyor Marcel·lí, al programa de Toni Clapés s’hi fan molts crits. Ha estat sempre així però ara, o bé han augmentat la dosi o, senzillament, sóc jo que ja començo a estar-ne tip. L’estona dels divendres amb els periodistes esportius Guasch & Guasch és l’exemple més evident del que dic, però no l’únic. També es confirma que el dia que el senyor Joan Spin es queda a casa el programa puja de nivell.

4a) Tampoc entenc l’argumentació que aquests dies s’està esgrimint contra el Barça quan diuen que en prohibir l’accés de les càmeres de TV3 al Camp Nou “es deixa l’audiència sense la possibilitat d’escoltar el Barça en català”. Què vol dir, això? És que encara hi ha algú que quan mira els partits televisats del Barça -sigui en la cadena que sigui- no ho fa amb el so mut i la ràdio al costat connectada amb el mestre Puyal? O és que algú em vol fer creure que l’alternativa és Pere Escobar?. Déu meu, és que quan sento les “promos” que fa de cada partit que dóna TV3, amb aquella prosopopeia solemne, postissa i encarcarada, em vénen ganes de vomitar (com diria l’estimat Holden Caulfield). (*)

——————————————————————————————

(*) Ànim, doncs, diputat Ferran. Ja pot veure que malgrat la feina de la senyoreta Minobis i la “desincrostació” preconitzada per vostè encara queden racons per depurar.
De derrota en derrota fins a l’espanyolització total.
I nosaltres bevent a galet…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!