No ens deviem entendre amb l’amo del Menata i la matinada, no gens freda, ens descobreix en una ciutat solitària, camí de l’aeroport. Són le cinc del matí i les lleganyes pessen més que les motxilles i tot.
Tornats d’un indret màgic, passem el dia al Menata i el cap ja vola vers nous horitzonts i paisatges: Gàmbia? Uganda? Quina serà la propera etapa?
El rellotge va fent el seu camí en aquest enclavament màgic i nosaltres ens deixem portar pel record dels dies passats i per les il·lusions dels die futurs. No és fins que el sol ha començat a apagar-se que ens decidim a sortir de la nostra llar mauritana per anar a cercar algun record, algun souvenir.
Passades les vuit del vespre, només trobem una oficina de canvi oberta. El canvi és a 360 ougiyas per euro, com el primer dia. Feliços i contents, tornem a entrar a l’Alberg Menata, la nostra casa a Nouakchott. Estem decidits, també a recuperar la motxilla que falta i, després de sopar, tornem a fer el camí de l’aeroport.
Són cap a les nou del matí i, tot mastegant el riquíssim pa del desert, esperem que ens reculli el taxi brusse a Nouakchott.
Cap a les vuit ha passat un jaio, de turbant blanc i rostre farcit per les ratlles de l’experiència, i s’ha cerciorat de la presència dels dos blanquets que volen baixar a la capital. Nosaltres, ja llevats, fèiem el darrer cafè del Tagant i quatre galetes, quan han vingut a picar les portes de la cabana.
Acomiadar-me d’en Mohamed i en Hassan m’ha costat un xic. No he pogut estar-me de demanar-los els emails abans d’emprendre la retirada.
Ara que tornem a ser a la capital del Tagant, faig un alto en el relat, per a presentar-vos un parell d’amics de camí que vam deixar dins la buvette de Le Phare du Desert, tot mirant la televisió, estirats.
“Les arrels del nostre poble són més profundes i estan més fermament assentades en aquesta terra que les de la més alta de les palmeres” Alberto Vázquez-Figueroa (2007) Los ojos del tuareg
L’atrotinat cat-cat (= 4x4), de xapa ratada, llisca per damunt les arenes dels límits d’un oasi habitat del Tagant maurità.
- Els mauritans som els millors pilots – ens diu un Biya somrient, en superar un espai de flonja sorra, on el vehicle ha patinat un xic, però, tot alentint la marxa, ha superat amb suficiència.
Nosaltres ens el mirem a ell, mirem al xofer i seguim menjant el deliciós pa cuit en el forn de les arenes.
Tot ha començat aquest matí quan, mig adormits encara, hem obert la porta al trafegut Biya i el seu amical somriure als llavis.
Amb ulls de son i un xic espantat, el rostre d’un negret adormit surt per entre els barrots de la reixa de les portes de l’indret. Dormirem per 10.000 ougyias (28 euros) en una cabaneta d’aquest allotjament. Sense aigua, amb la gola seca per l’aire condicionat, però dormirem sota sostre. Demà, ja veurem que fem.
Si un es mira la foto amb ulls occidentals, hi veurà un pres de grup terrorista islàmic dins d’un cau infecte. Si hom se la mira amb ulls mauritans, hi veurà la sala d’espera d’un servei de taxis, hi veurà el tracte exquisit al client que, dins d’aquest espai, s’allunya de la calorada del migdía en una ciutat moderna del sud del Sàhara.
M’acompanyes? M’acompanyes en un viatge de 10 hores en taxi compartit pel desert del Sàhara?
Nouakchott és una ciutat plena de vida. Ho descobrim novament, motxilles a l’esquena –una de les grosses i les dues petites, car l’altre encara descansa en algun lloc de Casablanca-, mentres cerquem el transport que ens porti a Tidjikdja.
Ens llevem un xic tard i esmorzem una mica, abans de tornar a l’aeroport a buscar les motxilles.
En un carrer cèntric, just al costat de l’austera mesquita saudita, es troba un bon grapat de cases de canvi. Les vores són plenes de sorra i, en un raconet, descansen els 4x4 d’Europcar –anuncis per tot el país de, possiblement, la única agència de cotxes de lloguer -. Al seu voltant, les cases de canvi ens permeten convertir els nostres euros en ougiyas, la moneda local. Per 1 euro te’n donen 360, i el preu mitjà d’un taxi seran 500 ougiyas. Feu el canvi i el compareu amb el d’ahir?
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
