Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Estem embarassats (18.05.15) Tot el món mundial (19.05.15) Ja es comencen a veure els primers brots verds (20.05.15) Som un país de contrastos (21.05.15) Bon profesional i millor persona (22-24.05.15) Avui no tinc el dia (25.05.15) Estem passant una mala época (26.05.15) Però
Després d’una breu estada amb l’A. per Arles, Nimes, Pont du Gard i Marsella, aquests primers dies d’agost els estic dedicant a la lectura de llibres sobre Armènia i el genocidi de què va ser víctima ara fa justament un segle –un milió i mig de morts– per part de Turquia, aquest país que ara,
El 9 de desembre de 1999 el suplement de Cultura del diari Avui va publicar un article meu dedicat a un llibre molt singular. Un llibre, val a dir, que encara avui em sembla que mereix molta més atenció que la que en el seu moment va aplegar. L’autor és el menorquí Joan Pons (vegeu
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. Jo no sóc expert en la materia, però… (16.04.15) — “¿Me lo puede decir en castellano?” — “Ui, ¡PERDÓN!” (17-19.04.15) Cristians en el partit; comunistes a l’església (20.04.15) El que no podem fer són brindis al sol (21.04.15) Jo sempre dic una cosa… (22.04.15)
Si sou dels que s’han afegit a aquestes Totxanes fa poc temps teniu tot el dret a pensar que això més que un Bloc sembla el butlletí d’una funerària perquè des de fa deu o dotze dies no paro de parlar de defuncions. La primera va ser de M., la farmacèutica del barri, a la impròpia
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Els seguidors més veterans d’aquest Bloc recordareu que a finals de 2009 ja us parlava en aquest apunt de la meva afició a fer llistes de tantes coses diferents com puc i sóc capaç de mantenir al dia. És una dèria –absolutament inofensiva, m’apresso a dir-ho– que els psiquiatres, psicòlegs i altra gent del ram
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven. És una persona que no necessita presentació (16.03.15) Una imatge val més que mil paraules (17.03.15) “¿Y tu por qué cantas en catalán?” (18.03.15) Sé de què parlo (19.03.15) Necessitem un full de ruta… (20-22.03.15) Està reunit (23.03.15) “Con la que está cayendo”
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Brrrr… Aquest és el segon apunt necrològic que faig en menys de set dies (vegeu aquí). I en ambdós casos relacionats amb persones amb les que m’unia un cert grau de coneixença i que tenien la mateixa edat: cinquanta-cinc anys. Una edat absolutament inadequada per anar-se’n d’aquest món. I de fet, ara que m’hi fixo,
Avui, 26 de juliol, el noi gran de casa compleix 40 anys. Poca broma perquè, com deia Vázquez Montalbán (i uns quants il·lustres més, pel que he pogut saber), quan arribes a aquesta edat ja ets plenament responsable de la teva cara. I de moltes altres coses, és clar. L’A. i jo ens vàrem casar joves. Als
Ja és ben cert allò que diuen que Nostre Senyor per una banda tiba i per l’altra afluixa. Jo en tinc bones proves: de la mateixa manera que em considero dipositari d’una notable memòria auditiva (que em permet, per exemple, recordar músiques, imitar accents i jugar amb la fonètica dels mots) sóc fatal quan he
Un dia d’estiu de 2006 em va trucar l’amic Isidor Cònsul, que aleshores era el director literari d’Edicions Proa, per dir-me que estaven a punt de publicar un llibre “que només us interessarà al Triadú i a tu”. “Caram, Isidor. No et veig gaire engrescat”, li vaig contestar. “Al contrari, és un llibre potent, formidable. Dels
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que