La meva crítica de “Confessió general”, de Joan Garrabou.
Un dia d’estiu de 2006 em va trucar l’amic Isidor Cònsul, que aleshores era el director literari d’Edicions Proa, per dir-me que estaven a punt de publicar un llibre “que només us interessarà al Triadú i a tu”. “Caram, Isidor. No et veig gaire engrescat”, li vaig contestar. “Al contrari, és un llibre potent, formidable. Dels