VIA A VIA

Sempre m’han fascinat els gratacels i, per extensió, el que en podríem denominar “arquitectura vertical”, les grans catedrals medievals, els edificis esbelts… No he esperat gaire, doncs, a visitar l’exposició “Torres i gratacels” que Caixafòrum Barcelona inaugurà l’altre dia.

Amb un escrupolós ordre cronològic, com a mi m’agrada, se’ns presenten les successives conquestes verticals de la humanitat, les que la tècnica de cada època permetia i amb la significació ideològica que tenien: el poder religiós medieval, el poder burgès del Renaixement, el triomf de la industrialització, l’eclosió del capitalisme nord-americà, la rèplica estalinista, fins arribar a les futuristes construccions actuals, totes a l’Extrem Orient i als països àrabs, verdaders prodigis de l’enginyeria.

La primera vegada que vaig anar a París, i d’això ja fa molts anys, vaig quedar absolutament sorprès de l’altura de la Torre Eiffel (a mi no em va passar com a l’Empariues, de l’Oh, Europa, que tot s’ho imaginava més gran). Penso ara en la Burj Khalifa, aquesta increïble agulla de Dubai que fa el doble d’alt que la nostra (nostra per europea) entranyable Torre Eiffel, i per moltes imatges que en contempli, no m’acabo de fer a la idea de les veritables proporcions d’aquella construcció.

La pregunta a fer-se és bastant òbvia: fins on arribarà la humanitat en el seu humà desig (valgui la redundància) de ser altius, citius, fortius en els seus avenços tecnològics? Bé deu haver un límit a partir del qual un edifici, per molt bons càlculs d’estructures que s’hagin fet, s’ensorri com un castell de cartes. Potser no que no hi és, aquest límit, i amb els anys anirem contemplant, astorats, com s’afegeixen pisos i més pisos als gratacels que, com a bolets, aniran sorgint a les quatre parts del món. Només cal esperar que els ascensors siguin els adequats per transportar tanta gent amunt i avall sense perdre tot un matí…

[Imatge: el Chrylser Building, el meu gratacels preferit, extreta de en.wickipedia.org; l’exposició Torres i gratacels, de Babel a Dubai romandrà oberta al Caixafòrum Barcelona fins el 9 de setembre de 2012]