“Ets un afortunat”, li va dir en Manuel Parpal un diumenge, a la vila, abans de davallar amb els oncles a la ciutat, quan ja feia uns anys que vivia amb ells. I per poc que no li rebenta el nas d’un cop de puny. Com s’atrevia a dir-li que era un afortunat si era
si no li volen dir el nom del porc. Avui, dia 27 de novembre, és el dia del Beat Ramon Llull, patró de la Universitat de les Illes Balears (UIB). A més, l’abril de 2001, en el decurs d’unes conferències de degans i directors d’escoles tècniques celebrades a la Universitat de Córdova, se l’elegí, també,
Trens que l’abandó dormen. Tortugues mansuetes que devoren lletuga. Bótes de vi que anhelen assimilar-se a taules altes domesticades. Dos lleonets de bronze, símbols de vells imperis, guarden el cementiri. Desencisat davalla el riu des que somnia ser cau cosmopolita. Vol prenyar la badia, la desembocadura.
L’Obra Cultural Balear considera lamentable que els col·lectius més vulnerables hagin de pagar per a poder-se examinar de català. Per a l’entitat, és totalment antisocial que aturats, discapacitats, presos, pensionistes i membres de famílies nombroses hagin de destinar una part dels seus minsos recursos a unes proves que són bàsiques per a la seva formació.
La dada principal que s’extreu de l’Informe 2010 sobre la demografia, elaborat per la Unió Europea, és el progressiu envelliment de la població d’aquest racó de món provocat, és clar, per una esperança de vida alta i en augment, i per baixes taxes de fecunditat. Tot un desafiament, aquesta realitat, que afecta, essencialment, la sostenibilitat
L’Obra Cultural Balear considera que l’actual direcció d’IB3 ha trencat unilateralment l’acord que havia contret amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), mitjançant el qual la televisió pública pel Principat de Catalunya deixaria d’emetre a les Illes Balears tots els continguts (bàsicament, la producció aliena i les retransmissions esportives) que estiguessin condicionats pels drets
Si la finca de Can Gazà és la llar dels 30 residents que acull i atén l’entitat del mateix nom –a part de ser la nostra granja i el nostre hort-, Sa Casa Llarga esdevé el camp de treball; el nostre taller particular per ajudar-los a recuperar els hàbits i els ritmes de treball. El
Vagons en via morta que delegen esgarrinxades. Els rondinaments del vell que travessen la calma de la migdiada. Dues tortugues que s’atipen de lletuga abans de començar la hibernació. L’olor de creosota que s’apaga, estremida, d’esquena al temps que regalima com si fos bover. El rellotge de l’estació aturat a les nou clavades, un angle
Ahir, per millor celebrar aquest absurd dia de reflexió –com si pensàssim molt el vot i just quan ens diuen que ho hem de fer- vaig anar a Can Joan de s’Aigo, el del carrer de Can Sanç. Estava estibat, com sempre que em decidesc anar-hi; sort que al moment es buidaren les taules suficients
No anava molt de xocolata desfeta. Sa mare, que tampoc no li agradava, en feia poques vegades. Després de les matines sí que se’n bevia una tassa, però més pel delit de posar-hi tot el morro de dalt dedins i que son pare el renyàs, que no per gola. Aquell primer dilluns de ciutadà adoptiu,
Callen els murmuris quan senten el cercavila de la pluja. Remors de sabres dins la fosca no delaten cavalcadures. En pistes de gel encarnades l’odi ha convertit les artèries. S’atansen els ganivets que del ball n’han de fer tragèdia. El tall hissat cap a la lluna i en terra la sang englevada. Naixeran solituds dels
No es disparen salves per als molts que llepen l’aspror de l’abisme, l’enganxosa llengua dels alens apàtrides. Gossos de dents blanques padrastres de pobre giten a la vora dels caus i les grutes de la desmemòria. Han tornat de ferro els tatans d’antuvi, els que desventràvem. Se senten les llàgrimes dels jocs que fugiren.
Dimarts passat, cap a migdia, algú deixà un conill viu a la portalada de Sa Casa Llarga, on l’entitat Can Gazà hi té els tallers, les sales d’exposició i el fons documental. El deixaren dins una conillera i sense cap nota. Qui el recollí, frisà de dir-ho als altres per determinar tot d’una què en
L’Obra Cultural Balear manifesta la seva sorpresa davant el fet que IB3 hagi emès algunes pel·lícules doblades només en castellà i en l’idioma original. L’entitat recorda a l’actual direcció de la cadena pública que aquesta decisió contravé la Llei de Normalització Lingüística i la Llei d’IB3, i que fa un any es va establir un
Una nit de novembre molt poc tardoral –això és, més càlida del que caldria per raons de calendari- tota plena de racons, com deia el padrí quan se sentia empaitat pel neguit, és prou propícia per refer els versos del mestre que fan: Que t’arribi de mi la flor de la paraula i del meu